La infecció del nadó de Barcelona amb microcefàlia es va poder produir en la vida prenatal
BARCELONA, 9 des. (EUROPA PRESS) -
Un estudi elaborat per professionals de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha descobert que la presència d'àcid ribonucleic (RNA) del virus del Zika en la sang materna de manera prolongada pot ser un indicador d'infecció del fetus.
El treball, publicat en 'New England Journal of Medicine', ha estat liderat per la mèdic adjunta de la Unitat d'Infeccions Perinatals del Servei d'Obstetrícia del Vall d'Hebron Anna Suy, i pel Servei de Microbiologia, ha informat aquest divendres el centre en un comunicat.
La investigació s'ha centrat en el cas de la dona embarassada infectada per Zika a Amèrica de Sud en la novena setmana de gestació, que va donar a llum en aquest hospital al primer nadó amb microcefàlia d'Europa el juliol passat.
L'afectada va patir una erupció en el tronc i les extremitats i va donar positiu per Zika en les mostres de sèrum PCR RNA virus Zika, que es va mantenir durant 89 dies, és a dir, 107 dies després del començament dels símptomes, en la 29 setmana de gestació.
Les proves d'orina, vagina i endocèrvix van donar negatiu, i les proves ecogràfiques realitzades en la setmana 12 i 15 de gestació no han revelat anormalitats en el fetus.
En canvi, les neurosonografies realitzades a partir de la setmana 20 sí van mostrar problemes en el seu desenvolupament cerebral, indicis que es van confirmar a través de les proves de ressonància magnètica realitzades.
El fetus no presentava altres anormalitats, i les proves de PCR RNA virus Zika en el líquid amniòtic van donar positiu, i sent la càrrega viral a la mostra de líquid amniòtic més alta que la càrrega viral en la sang de la mare.
En la setmana 37 de l'embaràs, quan va tenir lloc el part, les proves de PCR RNA en sang, orina, fluid amniòtic, placenta, membranes i cordó umbilical eren negatives; i el nounat amb microcefàlia també va donar negatiu.
Els investigadors sostenen que les dades obtingudes confirmen estudis anteriors que indicaven la possibilitat que la presència continuada del virus del Zika en la sang de la mare es pot atribuir a la seva replicació en el fetus o en la placenta, basant-se en tres aspectes.
TRES ASPECTES
En primer lloc, en el fet que la càrrega viral en el líquid amniòtic fos superior a la del sèrum matern i, en segon, que la presència del virus es mantingués estable en la sang de la mare durant 14 setmanes per després abaixar de manera sobtada i no progressiva.
En tercer lloc, a la presència en la sang alhora d'anticossos neutralitzats i RNA viral, i un altre indicador és que no es va detectar RNA del virus en l'orina de la mare, "de manera contrària a allò indicat per la literatura existent".
Els autors sospiten que els resultats negatius en les proves de PCR del nadó indiquen que la infecció es va produir durant la vida prenatal, de manera que és possible que el sistema immunitari estigués capacitat per desenvolupar anticossos del Zika abans del naixement.
