El secretari català d'Immigració afirma que es triplicarà l'acollida "tot i que l'Estat digui que no"
BARCELONA, 3 maig (EUROPA PRESS) -
Una desena de representants polítics de ciutats, regions i institucions europees han demanat aquest dimarts a Barcelona vies segures per als refugiats com a alternativa a la vulneració que suposen les devolucions en calent a Turquia, segons la seva opinió, i han reivindicat els governs subestatals com a clau per a la integració, davant d'una de les crisis humanitàries més importants des de la Segona Guerra Mundial.
En un debat del Fòrum Internacional de Recepció i Integració de Refugiats a la UE que acull aquest dimarts la ciutat, el secretari general d'Igualtat, Immigració i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha cridat a convertir el repte en una oportunitat i demostrar la capacitat d'Europa i les seves regions de defensar els valors europeus, que es debiliten quan es vulneren els drets dels refugiats i amb els discursos xenòfobs.
"No renunciarem a acollir refugiats tot i no tenir competències. L'Estat pot seguir dient que no, però seguirem creant places d'acollida", ha anunciat Amorós, i ha anunciat que preveuen triplicar les actuals places a Catalunya en els pròxims tres mesos.
"Els governs europeus estan amagats darrere del seu egoisme", ha sentenciat la membre del Parlament Europeu Elly Schlein --del S&D d'Itàlia--, que ha afegit que només s'han reubicat 1.000 persones, mentre que s'ha estat més ràpid amb les devolucions en calent a Turquia, un acord que "vulnera el dret internacional i la moral", i que ja ha retornat 360 persones.
LES CIUTATS, CLAU
L'alcalde de la Corunya, Xulio Ferreiro, ha coincidit amb la crítica a la inacció de l'Estat amb què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha obert el fòrum, una cosa que ha dit que no ha sentit del responsable de la Xunta de Galícia, i ha criticat que al territori el primer que es va fer va ser buscar càmpings per acollir els refugiats, en lloc de cases.
Ferreiro ha lamentat la falta de recursos per a l'acollida amb què es troba la seva ciutat, on centenars de persones s'han involucrat per ajudar, i ha qualificat d'hipocresia que es parli d'acollir refugiats però que hi hagi immigrants que fa anys que són a l'Estat espanyol als quals es nega l'assistència sanitària.
La tinenta d'alcalde de París Dominique Versini ha coincidit amb les paraules de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en l'obertura del seminari, i ha criticat la diferenciació entre sol·licitants d'asil i immigrants, i ha dit que davant de la inoperància del Govern central francès l'alcaldessa parisenca --néta d'un refugiat català-- ha cridat a organitzar-se, amb gran resposta de la societat.
La vicepresidenta de Sicília (Itàlia), Maria Lo Bello, ha reivindicat la protecció dels migrants, que des del territori que comprèn Lampedusa s'ha fet "amb una enorme soledat", a la qual cosa s'ha sumat la governadora de la regió grega d'Àtica, Rena Dourou, que ha cridat a crear polítiques basades en la cultura i la diversitat.
La tinenta d'alcalde de Tessalònica (Grècia) Kalypso Goula ha destacat que, tot i que un de cada tres grecs va quedar a l'atur amb la crisi econòmica, són els ciutadans els que han liderat l'acollida als carrers, i ha cridat a superar els obstacles burocràtics davant dels grans fluxos de migrants.
La responsable d'Integració d'Immigrants de Finlàndia, Annika Forsander, ha destacat que els ajuntaments del país tenen competències independents, per la qual cosa la reubicació és el seu repte més important, i que si els sol·licitants d'asil han estat els últims anys el 13% dels nouvinguts --la majoria eren estudiants i treballadors--, calcula que seran el 40% aquest any.
L'alcalde de Gdansk (Polònia), Pawel Adamowicz, ha explicat que la ciutat té menys experiència en acollida que altres països, però ha treballat en un model d'acollida, que s'està consultant amb la ciutadania i pròximament es debatrà a l'ajuntament, i si s'aprova es convertirà en la primera ciutat polonesa amb polítiques d'integració pròpies.
Adamowicz ha assenyalat que, tot i que l'Església té una bona actitud sobre l'acollida de refugiats, la ciutadania es mostra contrària després dels atemptats terroristes a Brussel·les (Bèlgica), i ha assenyalat que la seva estada a Barcelona i en el fòrum li resulta molt útil per aprendre les experiències d'altres països: "Vinc a aprendre i a escoltar-vos", ha manifestat.
TRENCAR LES MÀFIES
El director de la representació europea de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, ha recordat que existeixen mesures amb el tràfic de persones, però que l'única manera d'aconseguir una arribada segura és trencant el model de negoci de les màfies i cooperant amb els països d'arribada, creant corredors humanitaris per als milions de desplaçats.
Amorós ha observat que a Catalunya no hi ha cap parlamentari obertament xenòfob, tot i ser un dels territoris amb una transformació més elevada d'Europa: tot i tenir el 16% de la població de l'Estat, Catalunya té el 27% dels extracomunitaris; i un de cada tres matrimonis i naixements tenen un membre o pare estranger, respectivament.
