BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
Un total de 1.023.398 persones de nacionalitat estrangera vivien a Catalunya a data d'1 de gener del 2016, un 0,5% menys que l'any anterior, i representen el 13,6% de la població total, segons el Padró municipal d'habitants, ha explicat l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) aquest dilluns en un comunicat.
Les variacions en el nombre d'estrangers es veuen afectades pel procés de naturalització d'aquesta població, ha destacat, i encara que en la majoria del territori ha caigut, en sis comarques i a l'Aran ha augmentat, amb l'increment més important a Osona i el Moianès (Barcelona) --4% i 2% més, respectivament--, i la Segarra (Lleida) --2,6%--.
Les comarques que han perdut més població són el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà (Lleida) i el Montsià (Tarragona), amb una disminució del voltant del 7%.
Les comarques amb més presència de població estrangera són l'Alt Empordà i el Baix Empordà (Girona) --amb el 24,9% i el 19,1%, respectivament-- i la Segarra --24,8%--, seguides pel Gironès, la Selva (Girona), el Segrià i el Pla d'Urgell (Lleida) --properes al 18%--.
Les que tenen menys presència d'estrangers són el Moianès --7%--, el Berguedà (Barcelona i Lleida) --7,2%--, Anoia (Barcelona) --7,6-- i Ripollès (Girona) --7,7%--.
La marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques, mentre que la romanesa ho és en deu i a l'Aran; a Barcelona la més nombrosa és la pakistanesa, l'índia ho és a la Garrotxa (Girona), la maliana al Moianès i la portuguesa a l'Alt Urgell (Lleida), mentre que a la Cerdanya (Lleida i Girona) ho és la boliviana.
