MADRID, 8 Ago. (EUROPA PRESS) -
El cineasta espanyol Pedro Almodóvar ha manifestat que es va sentir "utilitzat" pels mitjans de comunicació quan va aparèixer el seu nom en els 'papers de Panamà', amb els quals s'anomena la trama d'evasió d'impostos per la qual nombroses personalitats de tot el món i de diversos àmbits han estat investigades i que es va fer públic l'abril de 2016.
"Va ser un moment dolent. Estava a les portades de cada diari i programa de televisió --explica--. La premsa m'estava usant de la manera més sensacionalista possible. Va ser horrorós, perquè és molt dur ser part d'una llista de persones a les quals odies. Però em vaig sentir utilitzat pels mitjans. Estic absolutament en contra dels paradisos fiscals però també de la comercialització de les notícies", ha assegurat en una entrevista a 'The Guardian' i recollida per Europa Press.
En l'entrevista, que va ser feta a final de juny de 2016 --durant la setmana que concorrien les eleccions del 26J a Espanya i es va fer el referèndum sobre el 'Brexit'-- i que ha sortit publicada aquest diumenge 7 d'agost, el castellanomanxec també reflexiona sobre l'actual situació que viu Europa i més en concret, Espanya.
En aquest sentit, ha assenyalat que en relació amb la situació que viu Europa amb el 'Brexit', tot Espanya es troba "en xoc". "Per a la meva generació i la generació que ve després, Londres representava la llibertat", ha rememorat Almodóvar, que creu que si això succeís a Espanya, afavoriria al país "el sentiment de por i la incertesa i el costat més conservador de la política espanyola, el Partit Popular".
"El clima dels quatre últims anys a Espanya ha estat d'enorme infelicitat i tot i que jo personalment no he patit la duresa de la situació econòmica, estic envoltat de gent que sí", es lamenta el realitzador, que ha relacionat l'actual crisi econòmica amb el seu cinema.
"No és accidental que les meves pel·lícules dels 80 fossin més felices", ha assenyalat el manxec, que tot i això rebutja que 'Julieta' sigui "una metàfora de l'Espanya d'avui". El director, que confessa que no li agrada la nostàlgia, reconeix que "la tolerància, la bellesa i la llibertat era el que definien els 80 i no el que defineixen aquesta dècada a Espanya".
