Exalça l'"energia i espiritualitat" d'Oteiza en una exposició
BARCELONA, 26 set. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Catalunya-La Pedrera tornarà a mostrar a Barcelona l'obra de l'escultor Jorge Oteiza en la seva "plenitud" en una exposició fins al 22 de gener, gairebé 30 anys després de la seva gran retrospectiva a la capital catalana, ha celebrat la directora de l'àrea de Cultura de la fundació i també comissària, Marga Viza.
Ha subratllat que "aquesta exposició vol tornar a posar Oteiza en el seu lloc, perquè no s'ha vist en la seva plenitud i immensitat" a la capital catalana des que la Casa Macaya de La Caixa li va dedicar una gran exposició itinerant el 1988.
'Oteiza. La desocupació de l'espai' vol exalçar l'"energia i espiritualitat" de l'escultor en un recorregut centrat en l'evolució de l'obra de l'artista, ha remarcat Viza, que ha parlat de la màgia i el sublim de l'obra de l'artista basc.
La també comissària Elena Martín ha destacat que el diàleg que entaulen Oteiza (Orio, 1908-Sant Sebastià 2003) i l'arquitecte català Antoni Gaudí en aquest projecte, que entreveu connexions entre els dos creadors, després que el basc visités l'obrador del modernista i quedés enamorat d'ell.
El sotsdirector de la Fundació Museu Jorge Oteiza, Juan Pablo Huércanos, ha explicat que és un "projecte molt ambiciós" dedicat a l'escultor basc, artista clau en l'evolució dels llenguatges artístics del segle XX, no només per la seva estètica, sinó per la seva forma de practicar l'art com una forma de construcció d'un nou home i una societat.
L'exposició, de la qual hi ha 130 obres entre escultures, dibuixos i collages de l'artista -tres vingudes del Museu Reina Sofia i quatre de col·leccionistes--, comença amb una de les caixes metafísiques del seu últim període, una maternitat del primer període més primitiu i una columna de Gaudí, en tota una "declaració d'intencions", segons Martín.
L'itinerari proposa un recorregut per tots els processos experimentals de l'escultor, que ha començat amb una fase primitivista amb influències de l'art precolombí, i després evoluciona cap a figures antropològiques que, després, el portaran a treballar el buit per arribar a la seva etapa conclusiva el 1959.
En el citat any, Oteiza va donar per tancada la seva fase d'experimentació escultòrica, després de crear una sèrie de caixes metafísiques com a colofó d'un procés creatiu d'abstracció, amb el qual va treballar el buit, els espais i la llum en una recerca de "la presència de l'absència".
EMPREMTA, BUIDA: "NO VULL QUE PASSI RES"
"Tot el món vol dir alguna cosa, per feina. Jo vull no dir res, deixar empremta, el buit, d'això que un no ha de dir. Sempre passa alguna cosa, en l'obra d'art. Jo no vull que passi res. Només una desocupació passa i alguna cosa ha ocupat un lloc buit en què jo mateix he de passar", deia l'artista sobre la seva obra.
Després de la visita al taller de Gaudí, Oteiza va escriure un text que queda enamorat del tros geomètric d'una columna o d'una pedra sola, a la qual assigna una tensió física imperceptible: "Una pedra quieta que està viva. El sagrat i màgic de l'immòbil. Sempre em trobareu al país del quiet", diu.
La directora de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Marta Lacambra, ha dit que l'exposició suposa un pas endavant de manera que és una sensibilitat extraordinària amb l'espai: "Hem despullat més parets perquè hi hagi un diàleg profundíssim de Gaudí amb les escultures d'Oteiza".
L'exposició, organitzada en col·laboració amb la Fundació Museu Jorge Oteiza, incorpora també nombrosos dibuixos i documentació original de l'artista, i dóna a conèixer diverses facetes de la seva trajectòria vital, política i creativa amb facetes menys conegudes com la arquitectònica i poètica.
