Assegura: "Jo vull estimar i han estat jo, i aquí és on està la igualtat"
BARCELONA, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
La dibuixant Paula Bonet ha dibuixat en el seu llibre 'La Sed'(Lunwerg) la seva obra més "honesta, independent i feminista", segons ha explicat l'autora en una entrevista d'Europa Press.
En el llibre, Teresa encarna una dona que torna a l'espai de la seva pròpia llibertat i afronta la gravetat de temps inadequats, vivint cada sacsejada i superant cada nova amenaça.
La publicació dels seus llibres '813' i 'The End' li va fer passar uns anys intensos que li van fer necessitar un temps per al seu següent projecte editorial: "La idea era que fora un homenatge a escriptores que m'han acompanyat", ha explicat.
"És un homenatge a aquesta espècie de mares", ha dit l'autora, citant a Kate Bolick, Virginia Woolf, Clarice Lispector i Camille Claudel, entre moltes altres, que l'han fet replantejar-se qui vol ser i com vol ser, així com a no tenir por.
Per a ella, aquesta obra havia de ser un homenatge, i ha afegit: "Havia de parlar des de la meva experiència i a través de Teresa vaig intentar contenir-les a totes elles", de manera que aquestes autores van apareixent de manera anecdòtica; tot i això, Bonet ha reivindicat que el seu personatge pugui llegir-se també com si fos un home.
Ha defensat que en aquesta obra hi ha una "evolució natural, no una ruptura", i tot i que no l'agrada teoritzar sobre si mateixa, ha lamentat la necessitat d'etiquetar la seva obra.
ENCASELLADA COM IL·LUSTRADORA
"A mi se m'ha encasellat com il·lustradora. Em sentia incòmoda pels il·lustradors: jo sóc dibuixant o pintora o gravadora, però aquests anys m'ha angoixat això", ha explicat Bonet, que s'ha confessat més viva amb l'accident que provoquen els àcids en les seves planxes i també amb les taques de l'oli.
Precisament, sobre les etiquetes més temàtiques de la seva obra, ha defensat: "Tots podem ser tràgics, còmics, ridículs o lúcids en diferents moments", i si ha admès que 'The End]' és molt preciosista i amb dibuixos amables, també ha assenyalat en les seves pàgines històries postadolescents.
Parafrasejant al director François Truffaut --de qui és una gran fan i per aquesta raó va il·luminar '813'--, Bonet ha incidit més en el pensament que en les obres concretes, i ha reivindicat que és "a base d'èxits i fracassos" com va mutant la seva pròpia obra, en un procés natural.
"En aquest cas concret potser sembla més ruptura perquè intento ser molt fidel a la meva obra i tenir independència creativa. És la cosa més important per a algú que treballa a l'ofici artístic", ha assegurat, ja que segons la seva opinió ser lliure i honest és el que dóna sentit a crear.
Ha assegurat que si l'èxit de 'The end' l'hagués arribat amb 20 anys potser s'hauria deixat portar per un altre camí: el de repetir patrons que funcionen, sense ser honesta a la seva llibertat i honestedat creativa; però ha decidit optar per la llibertat: "No he volgut repetir res que no fos honest. Un altre 'The end' no era estimulant".
AUTOACCEPTACIÓ
"He intentat en la mesura del possible prendre'm tots els prejudicis a l'hora de crear i a l'hora de pensar en la meva exposició pública, que no haguessin filtres", ha afegit, considerant aquest llibre més madur perquè l'experiència dóna maduresa.
L'autora ho ha considerat una "dissecció anatòmica, com posar les tripes al sol i acceptar-se a un mateix", i ha estat l'obra més honesta amb ella mateixa, la que no s'intenta disfressar i a la qual li dóna igual semblar ingènua, melodramàtica i lúcida i en què s'accepta.
Entre aquestes cares també està el seu jo feminista, sorgit d'una "consciència de la desigualtat de gènere òbvia, dura i cruel", una sensació d'haver de demanar sempre perdó per fer el que l'agrada o justificar-se deu vegades més.
Alhora, ha assegurat que en aquest llibre ha tingut la necessitat de "matar a la part d'un mateix que per molt que vulguis, no pots continuar carregant i et fa mal: un jo ha matat a un altre jo".
De fet, la mort i la renúncia com a part de la vida estan molt presents en el llibre --de 340 pàgines--, tant com la soledat i la necessitat d'aquesta: "Durant el procés hi ha hagut molta renúncia".
"Cal renunciar i sortir del lloc segur que no t'aporta res", ha dit animant a viure les conseqüències dels actes i a reivindicar el dolor com a part d'un procés més ple, i en què una societat de frases optimistes resulta incomplet, i han estat polièdrics.
Sobre el títol, 'La Set', Bonet ha reivindicat que és precisament les ganes de la vida, de "beure-se-la i aprendre a continuar evolucionant", un estat d'ànim en el qual segueix sentint-se immersa i cap a on van totes les seves creacions de moment.
