BARCELONA, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
El poeta i pastisser Lluís Riera ha llançat el llibre 'Cacáhuatl. 51 dolços poemes de xocolata amarga' (Pol·len Edicions), un poemari que vincula xocolata i poesia en un acte d'homenatge al cacau.
En roda de premsa, el poeta ha explicat que aquest recopilatori de poemes posa sobre la taula, sobretot, l'amor cap a un ofici i una passió, i en aquest transmet la seva situació personal, els seus sentiments i obsessions.
"Considero que la xocolata és poesia i té transcendència. Fer xocolata és un acte poètic que és aportar la meva energia, coneixement i ganes en diferents formats", ha explicat el pastisser
Després d'autoeditar tres llibres anteriorment, l'autor ha llançat aquest poemari amb el qual uneix el seu ofici, la pastisseria, amb la seva passió, la poesia: "No tinc capacitat de dividir les coses o enquadrar-les, i crec que està tot interconnectat".
COM ALTRES POETES
Ha reivindicat que han estat molts els escriptors que han compaginat el seu ofici amb la pastisseria, com els autors J.V. Foix, Salvador Espriu i Ovidi Montllor: "No és una cosa que ve un altre cop, sinó que és més del mateix".
Les fotografies, amb especial rellevància i obra de Pol Vila, són el reflex de "molts petits moments poètics que succeeixen dins de la pastisseria" amb detalls que succeeixen on es tracta la xocolata de manera manual amb diferents textures, volums i que són captures del procés de creació poètica.
L'autor presentarà el seu llibre amb degustacions d'una dotzena de xocolates vinculats a una dotzena de poemes, i han estat aquests maridatges com "un viatge iniciàtic que pivota en tres aspectes: organolèptic, poètic i la part més informativa d'història i contingut del cacau que fa de nexe entre els dos elements".
Xocolata blanca amb pètal de rosa deshidratat: és una de les més poètiques, una de les més dolços, que té un pètal deshidratat que és important en la cultura catalana, que transcendeix qualsevol imatge.
Per exemple, entre la seva selecció incorpora una xocolata fumat amb el qual teixeix una crítica a la societat opulenta representada en el fum dels purs; planteja una xocolata amb llet que representa aquell comercialitzat per les multinacionals que deixa un gust amarg com l'explotació infantil que comporta, i una xocolata negre amb sal que és una tornada al passat simbolitzant com aquest es prenia.
