BARCELONA, 10 març (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dijous recuperar la renda mínima d'inserció (RMI) com a dret subjectiu, de manera que s'ha tornat a criteris anteriors del decret del 2011 amb el qual el Govern de CiU la va limitar, però vinculant la dotació d'aquesta mesura als nous Pressupostos.
La RMI ha centrat fins a tres propostes derivades del ple monogràfic: la proposta de JxSí s'ha aprovat, amb els vots a favor de PSC, PP i CUP i els vots en contra de SíQueEsPot; la del PP ha sortit endavant gràcies al suport de JxSí; mentre que la tercera proposta, de SíQueEsPot, no s'ha aprovat pels vots en contra de JxSí, CUP i PP.
La proposta de JxSí demana garantir el manteniment en el programa a totes les persones que mantenen les circumstàncies després dels 60 mesos de permanència --eliminant aquest criteri impost pel decret del 2011-- i amplia el pressupost per garantir el 100% de cobertura.
PROPOSTA DEL PP
La proposta del PP --amb el suport de JxSí-- requereix reformar i reforçar la RMI abans que acabi el 2016 i implica agilitar els processos per accedir a una Pensió No Contributiva (PNC) evitant incorporacions fraudulentes a la RMI.
Proposa establir una sèrie de mecanismes orientats a la inclusió laboral i social, amb èmfasi en la formació, i, durant la tramitació d'aquesta renda, incrementar la dotació de les prestacions econòmiques temporals d'urgència.
També crea un sistema complementari entre les rendes socials i els salaris laborals de baixa quantia, perquè es pugui compaginar la renda social amb una ocupació temporal, i es permeti la recuperació de la renda social al final del contracte, mentre que demana desburocratitzar i simplificar el procés de concessió d'ajudes per agilitar-ne la tramitació.
La proposta de la RMI de PSC i SíQueEsPot, que ha estat rebutjada per la resta de grups, demanava garantir el dret subjectiu de la prestació i restablir les condicions prèvies al decret del 2011, amb el requisit de revisar els expedients denegats, així com incloure als Pressupostos del 2016 una dotació per a una Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
DECRET DEL 2011
El decret 384/2011, de 30 d'agost, de desenvolupament de la Llei de la RMI es va aprovar a instàncies de les Conselleries d'Empresa i Ocupació i de Benestar i Família del Govern de CiU, enduria les condicions per percebre la prestació, establia el final de la prestació després de 60 mesos --tot i mantenir les condicions que la van iniciar--, i excloïa les persones receptores des de fa més de cinc anys de l'ajuda.
També va augmentar d'un a dos anys el requisit de residència continuada i efectiva a Catalunya, i va crear obligatorietat de residir de manera permanent en aquesta comunitat mentre es percep aquesta prestació i, amb el decret, la recepció d'una ajuda per a un lloguer social representa la pèrdua de la RMI si se supera la quantitat límit d'ingressos.
REVISIÓ DE LA RMI
La Generalitat, de manera excepcional i amb l'objectiu de fer un banc de dades i controlar el frau --amb el suport del PP--, va deixar de pagar la RMI del mes de juliol del 2011 amb l'habitual abonament en compte bancari i va fer arribar una carta als beneficiaris, a qui va indicar com rebre la prestació a través d'un xec bancari.
Segons un informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el procés de revisió de la RMI, que es va fer de l'1 d'agost al 14 de desembre del 2011, va concloure amb la suspensió de pagament d'un de cada tres expedients, 7.127 expedients dels 20.969 analitzats.
Les queixes per la gestió del Govern entorn a la RMI van protagonitzar l'informe sobre les actuacions del Síndic durant el 2011, que van augmentar un 63% en un any, per la qual cosa Ribó va qualificar de "caòtica" la praxi de l'Executiu en aquest àmbit.
