Actualitzat 12/12/2016 12:38

El papa Francesc proposa per al 2017 la "no violència activa" i posa com a exemple Luther King o Gandhi

El Papa Francisco pide apoyo para los países que acogen un gran número de refugi
YOUTUBE

ROMA, 12 des. (EUROPA PRESS) -

El papa Francesc ha proposat per a l'any 2017 fer de la "no violència activa" un estil de vida i aplicar-la tant en en la vida quotidiana com en la política, des de l'àmbit local fins al mundial. Així ho desitja en el seu Missatge per a la 50ena Jornada Mundial de la Pau.

"Que la no-violència es transformi, des del nivell local i quotidià fins a l'ordre mundial, en l'estil característic de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política a totes les seves formes", reclama en el document, publicat aquest dilluns 12 de desembre per la Santa Seu.

El papa Francesc posa com a exemple d'aquest estil de no violència activa Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffar Khan, pel seu èxit en l'alliberament de l'Índia, i Martin Luther King Jr. per la seva lluita contra la discriminació racial.

També indica que, en especial, les dones són freqüentment líders de la no-violència, com, per exemple, la Mare Teresa, o Leymah Gbowee i milers de dones liberianes que han organitzat trobades d'oració i protesta no violenta en obtenir negociacions d'alt nivell per a la conclusió de la segona guerra civil a Libèria.

Francesc recorda el primer missatge per a la pau enviat fa 50 anys pel papa Pau VI en què assenyalava que "la pau és la línia única i veritable del progrés humà, no les tensions de nacionalismes ambiciosos, ni les conquestes violentes, ni les repressions portadores d'un fals ordre civil" i es mostra "impressionat" per l'"actualitat" d'aquestes paraules "que avui són igualment importants i urgents".

En aquest moment, segons precisa el Pontífex, el món pateix "guerres a diferents països i continents; terrorisme, criminalitat i atacs armats impredictibles; abusos contra els emigrants i les víctimes de la tracta; devastació del medi ambient", cosa que ja ha definit d'altres vegades com una "guerra mundial per parts".

Tot i això, es pregunta si la violència permet arribar a objectius de valor durador o, per contra, tot el que obté es redueix a "desencadenar represàlies i espirals de conflicte letals que beneficien només alguns senyors de la guerra".

Francesc respon que la violència "no és la solució" i adverteix que respondre-hi amb més violència només genera, en el millor dels casos, emigració forçada, "ja que les grans quantitats de recursos que es destinen a finalitats militars són sostretes de les necessitats quotidianes"; i en el pitjor dels casos, la mort.

Per aquesta raó, suggereix acceptar la proposta de Jesucrist de la no-violència i cita el papa emèrit, Benet XVI, en apuntar que aquesta violència només es pot contrarestar amb "un plus d'amor i bondat".

Alhora, defensa que tant l'Església catòlica com més tradicions religioses s'han compromès en el desenvolupament d'estratègies no violentes per a la promoció de la pau a molts països i insisteix que "cap religió no és terrorista" i que "la violència és una profanació del nom de Déu".

ERRADICAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

En qualsevol cas, puntualitza que el camí de la no-violència ha de començar a recórrer-se en el si de la família i suplica "amb urgència" que es detingui la violència domèstica i els abusos a dones i infants. També realitza, com en ocasions anteriors, una crida a favor del desarmament i la prohibició i abolició de les armes nuclears.

Com a programa per a la pau, Francesc proposa als líders polítics i religiosos, responsables d'institucions internacionals, dirigents d'empreses, mitjans de comunicació i, en general, a tothom, el "manual" de les vuit benaurances --benaurats els pobres d'esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els que busquen la pau, els perseguits--.

Finalment, el papa assegura que l'Església catòlica acompanyarà qualsevol intent de construcció de la pau amb la no-violència activa i creativa. En aquesta línia, l'1 de gener del 2017 començarà a funcionar el nou Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, que s'ocuparà de les qüestions que es refereixen a les migracions, els necessitats, els malalts i els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els presos, els desocupats i les víctimes de qualsevol forma d'esclavitud i tortura.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés