ROMA, 27 juny (EUROPA PRESS) -
El papa celebrarà aquest dimecres 28 de juny el seu quart consistori, en què crearà cinc cardenals, entre els quals es troba l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.
A l'acte a la plaça de Sant Pere, programat per les 16.00 hores, acudirà el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont.
Els altres nous cardenals seran l'arquebisbe de Bamako, a Mali, Jean Zerbo; el bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius; el vicari apostòlic de Pakse, a Laos, Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, i el bisbe auxiliar de San Salvador, Gregorio Rosa Chavez.
Tots ells són menors de 80 anys i per tant tindran consideració d'electors en cas que se celebri un conclave en els propers anys.
El dijous 29 de juny del 2017 està previst que els nous arquebisbes metropolitans concelebrin amb una missa que servirà per a la benedicció dels Pal·lis i que està prevista que comenci les 09.30 hores.
Juan José Omella va néixer a la localitat de Cretas, província de Terol i arxidiòcesi de Saragossa, el 21 d'abril del 1946.
Va estudiar en el Seminari de Saragossa i en Centres de Formació dels Pares Blancs en Lovaina i Jerusalem i el 20 de setembre de 1970 rebia l'ordenació sacerdotal.
En el seu ministeri sacerdotal, va treballar com a Coadjutor i com a Rector i entre 1990 i 1996 com a Vicari Episcopal en la diòcesi de Saragossa. Durant un any va ser missioner a Zaire.
El 15 de juliol del 1996 va ser nomenat Bisbe auxiliar de Saragossa i va ser ordenat Bisbe el 22 de setembre d'aquest mateix any.
El 27 d'octubre del 1999 va ser nomenat Bisbe de la diòcesi de Barbastre-Montsó, de la qual va prendre possessió el 12 de desembre del 1999.
Entre el 24 d'agost de 2001 i el 19 de desembre del 2003 va ser Administrador Apostòlic d'Osca i entre el 19 d'octubre de 2001 i el 19 de desembre del 2003, també Administrador Apostòlic de Jaca.
El dia 8 d'abril del 2004 és nomenat Bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo, i va prendre possessió de la diòcesi el 29 de maig del mateix any.
El 6 de novembre del 2015 es va fer públic el seu nomenament com a Arquebisbe de Barcelona, seu de la qual va prendre possessió el 26 de desembre del mateix any, i ha estat també Consiliari Nacional de Mans Unides (1999-2015).
El 31 de maig del 2013 va ser investit Prior Honorari de la Verge de Valvanera pel Capítol de Cavallers a causa de la seva tasca amb la peregrinació de la Verge pels diferents municipis de La Rioja amb motiu de l'Any de la Fe.
El 6 de novembre del 2014 la Santa Seu feia públic el seu nomenament com a membre de la Congregació per als Bisbes.
En la Conferència Episcopal Espanyola és membre del Comitè Executiu des del 14 de març del 2017 i ha estat membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social des del 1996, sent també el seu president del 2002 al 2008 i, de nou, durant el trienni 2014-2017.
També ha pertangut a les Comissions Episcopals de Pastoral (1996-1999) i Apostolat Seglar (1999-2002/2008-2011).
Omella es convertirà en el vuitè cardenal que ha tingut l'arxidiòcesi de Barcelona. El papa també va nomenar dos nous bisbes auxiliars per Omella, els 'joves' Sergi Gordo (50 anys) i Antoni Vadell (45 anys), que seran els bisbes 120 i 121 en la història de l'arxidiòcesi i a partir d'ara ajudaran en les seves tasques el nou cardenal.
Amb el nou consistori, el papa ha reconfigurat l'esquema del col·legi cardenalici que de 116 cardenals electors passarà a tenir 121 després de la imposició del birret cardenalici a l'arquebisbe de Bamako, Jean Zerbo, que es convertirà en el primer cardenal nascut a Mali; l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que va anar durant un any missioner a Zaire; el primer suec bisbe catòlic d'Estocolm després de la Reforma Protestant, Anders Arborelius; el vicari Apostòlic de Paksé, a Laos, un país amb només 45 mil catòlics, Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun i el bisbe auxiliar de San Salvador, Gregorio Rosa Chávez, i amic del bisbe màrtir Óscar Romero.
Amb aquests nomenaments, hi haurà 225 cardenals dels quals 121 els menors de 80 anys i, per tant, té dret a vot.
D'entre els cardenals electors, 19 van ser nomenats per Juan Pablo II, 53 per Benet XVI i 49 pel papa Francesc.
Francesc ha convocat en total quatre consistoris en els quals ha tractat d'equilibrar la presència de cardenals provinents de països que precisaven de major pes representatiu.
Així, el Pontífex argentí ha preferit reduir la presència de cardenals electors d'Europa i Amèrica del Nord, mentre que ha incrementat el que provenen de Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i Oceania.
En el conclave del que va sortir triat el papa Francesc, Europa tenia 60 cardenals; Àfrica, 11; Àsia, deu; Oceania només un; Amèrica del Nord, 20, i Amèrica Llatina, 13.
Ara, Europa compta amb 53 cardenals electors; Àfrica i Àsia tenen 15 cadascun; Oceania, quatre; Amèrica del Nord, 17, i Llatinoamèrica 17.
Itàlia segueix sent una superpotència amb 24 cardenals electors i li segueixen EUA, amb deu; França, amb cinc, i Brasil, Mèxic, Espanya, Polònia i Índia, amb quatre.
