BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor català Pablo Martín Sánchez relata vides que s'esdevenen en les 24 hores d'un dia de la Transició democràtica espanyola a la novel·la polifònica 'Tuyo es el mañana'(Acantilado) que dóna veu a sis personatges imbricats en una trama d'atzars que convergeixen, ha explicat l'autor en roda de premsa aquest dimarts.
El punt de partida és la mitjanit del 18 de març del 1977, dia que va néixer l'escriptor, que ha descartat que es tracti d'una obra autobiogràfica, i ha subratllat que els sis protagonistes són absolutament anònims i mostren que "la Transició no ha estat un camí de roses".
El dia que s'esdevenen les històries és tres mesos abans de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, i és l'"any més violent de la Transició", durant el qual es van produir 1.000 manifestacions pels carrers, ha contextualitzat.
Ambientada a Barcelona, la història té les veus d'una nena d'11 anys, un gos llebrer, un home, una dona, un vell i un quadre, les vides dels quals s'entrecreuen amb "sis tempos i ritmes diferents", ha comentat la responsable i editora d'Acantilado i Quaderns Crema, Sandra Ollo.
'Tuyo es el mañana' és la segona novel·la de Martín Sánchez, que va debutar amb 'El anarquista que se llamaba como yo', que va aconseguir molt d'èxit i es va convertir en el millor debut literari del 2012 d'entre les publicacions literàries.
Amb la nova novel·la, canvia el registre i l'estructura d'una novel·la dialogada, en què cada personatge té una música pròpia ambientada en l'època de la Transició, excepte un d'ells que l'autor identifica amb una peça de música clàssica.
ECOS A L'ACTUALITAT
Les qüestions plantejades al llibre parlen de traumes de l'època com l'assetjament escolar, els nadons robats, el maltractament animal i històries que segueixen sent actuals: "Que tot i que jo estigui parlant d'una època passada, aquesta té un eco al present", ha remarcat l'autor procedent de l'àmbit teatral i que es va passar al novel·lístic després d'estudiar Literatura Comparada a la Sorbona.
El llibre reflecteix com la memòria històrica no és un tòtem absolut, sinó que ha de ser la suma de múltiples memòries que poden arribar a crear un relat que en aquest cas interpel·la un lector actiu, al qual anima a completar frases inacabades, ha dit.
L'autor, que no s'identifica amb els escriptors de la seva generació influenciats pel pop, ha avançat que ja projecta un nou llibre que en aquest cas tindrà arrels en els 90 però que transcorrerà en un futur pròxim de mitjans del segle XXI en una mena de distopia.
