Actualitzat 28/06/2017 17:54

Omella ja és el vuitè cardenal de l'Arquebisbat de Barcelona

L'arquebisbe J.J.Omella
EUROPA PRESS

ROMA, 28 Juny (EUROPA PRESS) -

L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha estat creat cardenal pel papa Francesc durant el consistori públic que ha celebrat aquest dimecres 28 de juny a la Basílica de Sant Pere del Vaticà en presència de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Durant la cerimònia al Vaticà, Omella ha rebut de la mà del papa la birreta cardenalícia de color vermell en memòria de la sang dels màrtirs que van donar la vida per defensar la seva fe, i l'anell, símbol del seu nou compromís universal amb l'Església catòlica.

Abans de començar la cerimònia oficial, Omella ha pronunciat un discurs en nom dels nous cardenals, en el qual ha agraït al Pontífex la seva designació: "Volem ser bàlsam i camí de reconciliació".

D'aquesta manera, ha expressat que no volen "ser una Església autorreferencial" sinó "una Església que pelegrina pels carrers del món a la recerca de tots, encabint dins el seu cor el bàlsam de la felicitat i de la pau, eixugant-los les llàgrimes i augmentant la seva esperança".

Omella s'ha convertit així en el vuitè membre del col·legi de cardenals de tota la Història de l'Arquebisbat de la ciutat comtal. Als seus 71 anys és un dels 121 emporprats que tindrà dret a vot en un hipotètic conclau per triar el nou pontífex. "Mai havia somiat, quan era petit, (que podria) ser bisbe i moltíssim menys cardenal. Jo volia ser missioner a l'Àfrica o cura de poble", va confessar davant periodistes aquest dimarts.

El papa també ha nomenat dos nous bisbes auxiliars per Omella, Sergi Gordo (50 anys) i Antoni Vadell (45 anys), que són els bisbes 120 i 121 en la història de l'arxidiòcesi i a partir d'ara ajudaran en les seves tasques el nou cardenal.

Amb el nou consistori, el papa ha reconfigurat l'esquema del col·legi cardenalici que de 116 cardenals electors passarà a tenir 121 després de la imposició de la birreta cardenalícia a l'arquebisbe de Bamako, Jean Zerbo, que es convertirà en el primer cardenal nascut a Mali; l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que va anar durant un any com a missioner a Zaire; el primer suec bisbe catòlic d'Estocolm després de la Reforma Protestant, Anders Arborelius; el vicari Apostòlic de Paksé, a Laos, un país amb només 45 mil catòlics, Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun i el bisbe auxiliar de San Salvador, Gregorio Rosa Chávez, i amic del bisbe màrtir Óscar Romero.

CURA TEROLENC I MISSIONER

Omella va néixer a la localitat de Cretas, província de Terol i arxidiòcesi de Saragossa, el 21 d'abril del 1946. Va estudiar al Seminari de Saragossa i en Centres de Formació dels Pares Blancs a Lovaina i Jerusalem. El 20 de setembre del 1970 rebia l'ordenació sacerdotal. Al seu ministeri sacerdotal, va treballar com a Coadjutor i com a Rector i entre 1990 i 1996 com a Vicari Episcopal a la diòcesi de Saragossa. Durant un any va ser missioner a Zaire.

El 15 de juliol del 1996 va ser nomenat Bisbe auxiliar de Saragossa. Va ser ordenat Bisbe el 22 de setembre d'aquest mateix any. El 27 d'octubre del 1999 va ser nomenat Bisbe de la diòcesi de Barbastre-Montsó, de la qual va prendre possessió el 12 de desembre del 1999.

Entre el 24 d'agost del 2001 i el 19 de desembre del 2003 va ser Administrador Apostòlic d'Osca i entre el 19 d'octubre del 2001 i el 19 de desembre del 2003, també Administrador Apostòlic de Jaca. El dia 8 d'abril del 2004 és nomenat Bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo.

Va prendre possessió de la diòcesi el 29 de maig del mateix any. El 6 de novembre del 2015 es va fer públic el seu nomenament com a Arquebisbe de Barcelona, seu de la qual va prendre possessió el 26 de desembre del mateix any. Ha estat Consiliari Nacional de Mans Unides (1999-2015).

El 31 de maig del 2013 va ser investit Prior Honorari de la Mare de Déu de Valvanera pel Capítol de Cavallers a causa de la seva tasca amb la peregrinació de la Verge pels diferents municipis de La Rioja amb motiu de l'Any de la Fe. El 6 de novembre del 2014 la Santa Seu feia públic el seu nomenament com a membre de la Congregació per als Bisbes.

A la Conferència Episcopal Espanyola és membre del Comitè Executiu des del 14 de març del 2017. Ha estat membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social des del 1996, sent també el seu president del 2002 al 2008 i, de nou, durant el trienni 2014-2017. També ha pertangut a les Comissions Episcopals de Pastoral (1996-1999) i Apostolat Seglar (1999-2002/2008-2011).

13 ESPANYOLS AL COL·LEGI CARDENALICI

Actualment, formen part del Col·legi Cardenalici 13 cardenals espanyols. D'aquests, són membres de la CEE els cardenals Antonio Mª Rouco Varela, arquebisbe emèrit de Madrid; Francisco Álvarez Martínez, arquebisbe emèrit de Toledo; Carlos Amigo Vallejo, arquebisbe emèrit de Sevilla; Antonio Cañizares Llovera, arquebisbe de València i vicepresident de la CEE; Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona; José Manuel Estepa Llaurens, arquebisbe emèrit Castrense; Fernando Sebastián Aguilar, arquebisbe emèrit de Pamplona i Bisbe emèrit de Tudela; Ricardo Blázquez Pérez, arquebisbe de Valladolid i president de la CEE; i Carlos Osoro Sierra, arquebisbe de Madrid.

A més dels espanyols a la cúria romana, Eduardo Martínez Somalo, prefecte emèrit de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica i Camarlenc emèrit del Col·legi Cardenalici; Julián Herranz Casado, president emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius i president de la Comissió Disciplinar de la Cúria Romana; i Sants Abril i Castelló, arxipreste emèrit de la Basílica de Santa Maria la Major. Completa la llista de cardenals espanyols l'agustinià recol·lecte espanyol, d'origen navarrès, José Luis Lacunza Maestrojuán, bisbe de la diòcesi de David (Panamà).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés