El Macba comptava amb un 9,95% d'obra d'autoria femenina respecte del 0,7% del MNAC
BARCELONA, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
Sol un 5,32% de les obres de la col·lecció dels museus catalans són d'autoria femenina, i han estat el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) el que més té, amb un 9,95%, i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el que menys, amb un 0,70%, segons revela un estudi sobre 30 museus encarregat a la historiadora i investigadora Isabel Segura en 2012.
El treball, encarregat pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, ha estat presentat públicament aquesta setmana amb motiu de les I Jornades Museus i Perspectiva de Gènere, celebrades al Museu d'Història de Catalunya (MHC).
En declaracions a Europa Press, Segura ha criticat que la "situació és dramàtica" i que, malgrat que la percepció als museus és que el 30% de l'obra és de dones, en realitat en la col·lecció és molt menor.
Ha defensat la necessitat de "revisitar la narrativa dels museus des del punt de vista de les dones", així com ha apostat per pensar i rellegir el passat per no reproduir els mateixos arquetips.
Segons la seva opinió, no és suficient amb arribar a la igualtat, sinó que fa falta una acció directa sobre allò "simbòlic" i calen polítiques creatives per oferir perspectives corals sobre el passat i l'obra de les dones.
La investigadora i coordinadora de les jornades ha subratllat el contrast entre la xifra de dones present en la col·lecció i la seva projecció al museu, on es tracta d'exhibir més obra de dones en les exposicions temporals.
Davant d'aquesta situació, la conservadora cap del Macba, Tanya Barson, es va comprometre en el marc de la jornada a augmentar la presència de les dones en la col·lecció, que en 2015 era del 9,25%, segons han explicat a Europa Press fonts del museu.
EXPOSICIONS MONOGRÀFIQUES, TANYA BARSON
De tota manera, Barson --que procedeix de la Tate Modern de Londres, que acaba d'obrir nou edifici amb un discurs més enfocat en les dones-- ha defensat revertir les estadístiques amb una "major visibilitat" al museu a través d'exposicions monogràfiques.
"A mi em preocupa entendre la composició de la col·lecció", que és el segell d'identitat d'un museu, deia Barson, que ha advocat per incorporar dones clau en la col·lecció i ancorar les històries i narratives tenint en compte la dona.
"De tota manera, hauríem de ser crítics amb la perspectiva feminista perquè el gènere ja no és binari, és múltiple i la mirada ha de ser més complexa", subratlla la comissaria que ha promogut les exposicions dedicades a l'estatunidenca Geòrgia O'Keeffe i a l'artista establerta al Brasil Mira Schendel.
'GUERRILLA GIRLS', 20 ANYS DESPRÉS
En 1989, un grup d'artistes feministes --'Guerrilla Girls'-- nascudes a Nova York van irrompre en el panorama internacional revelant que menys del 5% dels artistes representats en les seccions d'art modern del Metropolitan Museum of Art eren dones, però que el 85% eren despullats de dones.
Dues dècades després de la famosa reivindicació la situació dels museus no ha canviat sobre manera, ha lamentat Segura, que ha carregat contra el desequilibri de gènere en les artistes representades en galeries i museus.
MUSEUS D'HISTÒRIA I SOCIETAT
En el cas dels museus d'història i societat, la coordinadora de les jornades i de l'estudi ha constatat que la narrativa predominant està construïda sobre la perspectiva de la violència com a "motor de la història".
La filòsofa Fina Birulés, especialista en Hannah Arendt, ha lamentat que les dones han estat tradicionalment molt vistes als museus, tot i que han estat "poc considerades".
La baixa quantitat de dones als museus l'ha atribuït al "món polític en sentit ampli", que ha pensat en les dones gairebé sempre com excloses o minoritzades.
Segons la seva opinió, "l'emancipació dels drets de les dones, no ha suposat un canvi substantiu a l'àmbit dels museus".
