La conservació de la cova pateix les conseqüències de les modificacions internes realitzades durant la primera meitat del segle XX
SANTANDER, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
La directora del Museu Nacional i Centre de Recerca Altamira, Pilar Fatás, ha manifestat que no es pot garantir que l'obertura limitada a la cova original, amb l'entrada de 250 persones l'any, "pugui seguir així gaire temps" i ha explicat que qualsevol decisió que es prengui sobre aquest tema serà sobre la base dels informes tècnics del Pla de Conservació Preventiu.
"No podem garantir que aquestes obertures puguin seguir així gaire temps", ha assenyalat Fatás aquest dilluns en ser preguntada pel futur de la cova d'Altamira en el Fòrum de la Ser, en el qual ha considerat que, de moment, aquestes visites experimentals engegades el febrer del 2014 són compatibles amb la conservació de la cavitat però ha reivindicat que el "coneixement" dels valors d'Altamira és possible a través del museu i la rèplica.
De la mateixa manera que el seu antecessor José Antonio Lasheras, la defunció del qual va complir aquest diumenge un any i amb el qual va treballar com a sotsdirectora del museu durant 16 anys, Fatás ha indicat que ella dona suport a una "política conservacionista" en la qual es tingui en compte "el que la cova permet" pel que a visites es refereix. "Cada cova és un món", ha dit qüestionada per la política restrictiva aplicada en cavitats com la de Lascaux a França.
Ha reconegut que a França "són més restrictius" que a Espanya" però ha destacat que, davant d'ells, s'han desenvolupat centres d'art i investigació i "grans reproduccions" que permeten a la societat cobrir la necessitat de conèixer aquestes cavitats amb pintures rupestres.
I ha afegit que, a Cantàbria, es coneixen 65 coves amb art rupestre paleolític --de les 400 que hi ha a Europa i de les quals 134 es troben a la Cornisa Cantàbrica-- i 10 estan declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, encara que no totes tenen el mateix règim de visites: mentre La Garma segueix tancada, les cavitats d'Altamira, Monte Castillo, El Pendo o Covalanas tenen establerts uns contingents.
En el cas d'Altamira, les visites experimentals es van iniciar el 2014, amb l'entrada de cinc persones setmanals triades per sorteig cada divendres entre els visitants del museu, després de 12 anys tancada al públic després de detectar diferents afeccions que estaven patint les pintures de la cova, considerada la capella sixtina de l'art rupestre.
Fatás, que ha pronunciat la ponència 'Reflexionis sobre el patrimoni rupestre de Cantàbria', ha evidenciat la "complexa conservació" de les coves amb art rupestre i, per això, ha reivindicat la importància de les investigacions per generar coneixement i arribar a nous descobriments com els recents de Cova Aúrea a Peñarrubia o Solviejo a Voto.
Endinsant-se en la conservació d'Altamira, la directora del Museu Nacional i Centre d'Investigació ha assenyalat que ve condicionada no només per la "condició extremadament fràgil de l'art paleolític", representat a la cova per múltiples pintures entre les quals destaca la sala dels polícroms amb els seus bisons, pel recent descobriment de la cavitat el 1868.
ALTAMIRA "PATEIX LES CONSEQÜÈNCIES" DE LES MODIFICACIONS
I és que, encara que els processos naturals són "una de les principals causes" de la deterioració de les pintures, en el cas d'Altamira es veuen agreujats per "la seva història", amb modificacions artificials a l'interior de la cova en la primera meitat del segle XX que han anat "alterant" les seves condicions de conservació.
"Ser el primer lloc amb art rupestre descobert al món va donar fama internacional a Altamira i la gesta de Marcelino Sanz de Sautuola s'ha recollit en llibres, manuals i fins i tot en una pel·lícula, però l'ha marcat per a tota la vida", ha indicat Fatás, que ha repassat les actuacions dutes a terme a l'interior de la cavitat en la primera meitat del segle XX.
Així, ha apuntat que, "per a la conservació i l'inici de la seva explotació turística", en aquestes primeres dècades "l'estructura interna de la cova va ser absolutament modificada".
"Es va observar que la cova era geològicament inestable i es van construir murs artificials de contenció, es va entibar el sostre dels polícroms, es va omplir de ciment les esquerdes més profundes... tot ben intencionat per conservar-la i aportar-hi estabilitat, però el que es va aconseguir va ser modificar radicalment i irreversiblement la dinàmica natural de la cova", ha lamentat.
Però els canvis no van quedar aquí ja que, per obrir la cavitat a les visites, es van fer al interior escales, es van fer passamans, es va instal·lar il·luminació permanent... tot això perquè milers de persones poguessin visitar Altamira, fins a 170.000 en un any.
"Amb seguretat, a dia d'avui estem patint les conseqüències d'aquelles modificacions, ben intencionades, però al capdavall experimentals per la condició de ser la primera cova amb art rupestre descoberta", ha dit la directora, que creu que "si Altamira s'hagués descobert 100 anys després, possiblement avui tot seria diferent".
Davant d'això, els seus gestors miren d'equilibrar-ne la conservació amb l'accessibilitat a la cova, que el 2016 van poder veure 250 afortunats, mentre que el museu va rebre més de 285.000 visites, un 8%, i alçant-se, segons Fatás, en el "museu arqueològic més visitat d'Espanya i Europa" per darrere del Museu Nacional d'Arqueologia.
A més, ha enaltit que al llarg del 2016 es van realitzar més de 7.000 visites guiades al museu, que va acollir quatre exposicions temporals i va organitzar més de 1.000 activitats en les quals van participar 170.000 persones.
FRACKING I MINA DE ZINC
Qüestionada per la seva posició davant el 'fracking', ha assegurat que està en contra d'aquesta tècnica d'extracció de gas no convencional que pot "posar en perill" i desencadenar "conseqüències" a Altamira i la resta de coves de Cantàbria.
Però també li han preguntat per la futura explotació de la mina de zinc de Reocín, que "podria tenir una boca en el terme municipal de Santillana del Mar". Fatás ha dit que desconeix el projecte però s'ha mostrat segura que tant l'Ajuntament com el Govern de Cantàbria prioritzaran la conservació de la cova.
Ha esperat que, si mai aquest projecte pot posar en perill la conservació de les pintures paleolíticas de 40.000 anys d'antiguitat i Altamira, sigui "modificat i frenat" però, en qualsevol cas, "nosaltres estarem vigilants", ha emfatitzat.
Fins al moment, ha indicat que qualsevol projecte desenvolupat a l'àrea d'influència de la cova ha estat abordat amb especial cura i atenció.
Així, el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Santillana del Mar dona especial protecció a l'entorn de la cova i ha recordat que, quan es van realitzar les obres de l'Autovia de l'Aigua, es va instal·lar un sismògraf a la cova per, davant qualsevol impacte, paralitzar les obres.
En un altre ordre d'assumptes, Fatás ha indicat que encara no hi ha data per a la celebració del Patronat d'Altamira, que ha de tenir lloc un cop l'any i en el qual hauran d'abordar-se les últimes dades del Pla de Conservació, els resultats del 2016 i les activitats i projectes que es volen impulsar durant aquest any 2017.
