Actualitzat 19/11/2014 10:32

El Museu del Prado mostra les primeres 'poesies' de Ticià

Dánae y Venus y Adonis. Las primeras poesías de Tiziano para Felipe II
Foto: EUROPA PRESS

MADRID, 19 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El Museu del Prado exhibirà des d'aquest dimecres 19 de novembre fins al pròxim 1 de març de 2015 'Dànae' i 'Venus i Adonis', les dues primeres 'poesies' que va pintar Ticià entre 1553 i 1554 per a Felipe, que era príncep espanyol en aquell moment, i futur Felip II.

   Segons ha explicat el comissari d'aquesta exposició, Miguel Falomir, aquestes pintures van rebre de l'autor mateix el nom de 'poesies' a les cartes que enviava a Felip II. Les interpretacions d'aquesta denominació podrien ser diverses, però Falomir aclareix que se centren en dues qüestions.

   D'una banda, l'autor italià reivindicava així "una antiga aspiració" dels pintors per homologar-se amb els poetes. D'una altra, seria una forma per a Ticià de "reclamar la llibertat" de la pintura per interpretar les fonts escrites, en aquest cas prenent 'Les Metamorfosis' d'Ovidi com a text original.

   De fet, a l'obra 'Venus i Adonis' es pot observar com el protagonista masculí intenta desagafar-se de l'abraçada de Venus, la qual es troba d'esquena a l'observador de l'equip. Aquesta recreació, segons Falomir, és invenció de Ticià (ja que l'escena no estava registrada en cap text) i, després, ha servit d'inspiració per a molts escriptors, entre els quals hi ha William Shakespeare.

   Dins de la producció de Ticià, s'anomena 'poesies' al conjunt d'obres mitològiques que va pintar per a Felip II entre 1553 i 1562, integrat per aquestes dues obres a més de 'Perseu i Andròmeda', 'Diana i Adonis', 'Diana i Calixt' i 'El rapte d'Europa'.

   Probablement va ser Felip II mateix qui va encarregar a Ticià a Aubsburg un conjunt de pintures mitològiques i li va donar llibertat per triar-ne els temes i com plasmar-los pictòricament. "Ticià era el nou Ovidi, amb capacitat per fecundar la mitologia", ha explicat el comissari.

   En el cas de 'Dànae', il·lustra el moment en què Júpiter la té en forma de pluja d'or. Ticià ja havia pintat una primera Dànae per al cardenal Alessandro Farnese i li va servir de model per a aquesta segona, si bé va canviar al Cupido original per una celadora anciana.

   Aquest quadre (que durant molts anys va ser a l'Alcàsser) va acabar a mans del duc de Wellington gràcies a l'ajuda que va prestar a la Guerra de la Independència espanyola evitant la fuga d'aquestes i altres peces per part Josep Bonaparte. Unes descripcions antigues i una còpia flamenca del quadre revelen que al terç superior de l'obra, que es va eliminar per raons de conservació, s'hi incloïa la cara de Júpiter i una àliga amb els llamps, totss dos atributs del déu.

PINTURA CONTRA ESCULTURA

   Per la seva banda, 'Venus i Adonis' recull l'intent de la primera per retenir Adonis, fruit de la invenció de Ticià i tema que reprendria uns anys després en diverses composicions. Aquesta obra recull la deessa d'esquena per demostrar que la pintura podia representar diferents punts de vista i s'equiparava amb l'escultura.

   Aquesta exposició també té un tercer equip, una altra 'Dànae' propietat del Museu del Prado i que, segons ha revelat Falomir, al principi es creia que formava part d'aquestes poesies. Tot i això, la recerca que s'ha fet per a aquesta exposició ha demostrat el contrari.

   El 1565, Ticià va pintar la 'Dànae' que es conserva al Prado possiblement per a Francesco Vrins, mercader flamenc resident a Venècia. Velázquez va comprar aquesta obra durant el seu primer viatge a Itàlia i la va vendre a Felip VI amb destinació al Palau del Buen Retiro i, més tard, va substituir la 'Dànae' de Felip II a l'Alcàsser.

EL TICIÀ "MÉS ERÒTIC"

   Per al director adjunt de conservació i investigació del Prado, Gabriele Finaldi, aquestes obres permeten veure un Ticià "més sensual i eròtic". Pel que fa a Felip II, aquestes obres van ser adquirides durant una etapa d'"interès" per la cultura mitològica que més tard va perdre amb el seu "accentuament de la religiositat".

   El procés de restauració d'aquestes obres l'ha dut a terme la tècnic del museu Elisa Mora amb el suport de la Fundació Iberdrola. La feina ha consistit a eliminar tot allò que interferia en la lectura correcta de les obres, i s'ha fet una neteja dels vernissos oxidats i una eliminació de les repintades.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés