BARCELONA, 26 set. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han avisat de l'enduriment de les tècniques dels segrestadors virtuals, que falsegen segrestos, per obtenir un rescat exprés amb amenaces més agressives a les seves víctimes que arriben a l'extirpació d'òrgans i contagi de malalties infeccioses com el VIH.
En declaracions a Europa Press, el subinspector cap de la Unitat d'investigació de Badalona --on s'ha produït l'última onada de casos--, David Carrasco, ha explicat que es tracta d'estafes telefòniques però que comporten "amenaces greus" que espanten molt i en alguns casos deixen en xoc les víctimes de la trucada.
En un comunicat, la policia ha explicat que s'han produït a Catalunya aquest any un total de 55 casos i s'han investigat a vuit persones a Xile en actuacions dels Mossos i altres cossos policials espanyols.
Segons han explicat, els últims anys hi ha hagut una evolució en la dinàmica de les trucades que fan aquests segrestadors per enganyar a les seves víctimes que tenen segrestat a un familiar o pròxim i les amenaces són més "intimidatòries".
Els falsos segrestadors demanen a les víctimes que abonin entre 5.000 i 10.000 euros a través d'empreses especialitzades en enviaments de diners urgent o a través d'internet, però a vegades s'acaben acceptant imports menors per agilitar i assegurar-se el pagament de la víctima.
En molts casos les trucades les realitzen des d'un número ocult o amb un prefix de Xile i que en general aquests extorsionadors fingeixen segrestos a menors, ja que busquen crear un clima de pànic i confusió en la víctima que l'obligui a actuar de manera ràpida davant del temor que li facin mal.
ÚLTIMS CASOS A BADALONA
La policia ha detectat en tres dies 14 casos de falsos segrestos virtuals a Badalona, en els quals els extorsionadors van realitzar un gran nombre de trucades aleatòries per amenaçar a les víctimes que farien mal a un familiar si no els feien un ingrés immediat de diners.
El subinspector ha explicat que en aquesta onada de trucades entre el dimarts 20 de setembre i dijous 22 s'ha intensificat el dramatisme de les trucades ja que al començament "una veu femenina intervé xisclant, plorant i demanant auxili, el que impacta molt".
"La suggestió ajuda a creure's la mentida", indica Carrasco, ja que hi ha hagut casos que els afectats han identificat la veu com la de la seva filla malgrat que no era ella.
En cap d'aquests 14 segrestos simulats les víctimes han arribat a fer el pagament: en uns casos perquè no van donar veracitat a l'amenaça i, en altres, després d'haver fet trucades de verificació des del seu mòbil, ja sigui a la policia o als seus fills per comprovar que no els passava res.
És "habitual" que els segrestadors se centrin en una zona concreta, de manera aleatòria, treballant diversos números de telèfon simultanis, i quan veuen que ja no és efectiu, canvien la sèrie de números.
Els Mossos demanen que davant d'aquests fets les víctimes mantinguin la calma i truquin al 112 i recorden la importància que no facilitin dades personals a l'extorsionador i, si és possible, gravar la conversa telefònica ja que pot ser útil perquè els investigadors puguin identificar als delinqüents.
