Publicat 27/12/2016 11:29

Mor el bisbe emèrit de Girona Jaume Camprodon als 90 anys

El obispo emérito de Girona Jaume Camprodón (1926-2016)
OBISPADO DE GIRONA

El seu cos serà donat a la ciència i la Catedral acollirà el funeral aquest dijous

GIRONA, 27 des. (EUROPA PRESS) -

El bisbe emèrit de Girona Jaume Camprodon ha mort a la nit d'aquest dilluns a les 22.00 hores als 90 anys, després de patir un ictus aquest dijous passat, i el funeral es farà aquest dijous a les 11.00 hores a la Catedral de Girona, on va ser bisbe entre el 1973 i el 2001.

El seu cos serà donat a la ciència d'acord amb les seves últimes voluntats: "Era conscient que des del primer infart que va tenir, fa anys, la medicina havia fet molt per ell i, com a agraïment, volia fer donació del seu cos per poder ajudar la investigació de totes les malalties", ha explicat aquest dimarts en un comunicat el bisbe de Girona, Francesc Pardo.

Pardo ha agraït a les Germanetes dels Pobres de Girona la cura que han tingut del bisbe emèrit els últims anys, fins al moment de la seva mort, així com la presència continuada dels seus familiars i l'equip mèdic.

Entre les fites del seu episcopat destaca la restauració de la façana de la Catedral el 2000, a través d'un conveni de cofinançament amb les administracions públiques, així com la constitució del Fons Comú Diocesà el 1986, la creació de l'Institut de Teologia de Girona el 1989 i la inauguració del Centre Cristià dels Universitaris (1992).

NASCUT A TORELLÓ

Nascut a Torelló (Barcelona) el 18 de desembre del 1926, Camprodon va cursar Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari de Vic, i va ser ordenat prevere el 1949.

Va ser a les parròquies de Seva, Sant Joan de les Abadesses, Taradell, Sant Domènec de Vic (Barcelona), a més de ser Conciliari Diocesà de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i exercir com a professor del col·legi de Sant Miquel dels Sants de Vic i director de l'internat, i també va estudiar a París (França), on treballava amb immigrants els caps de setmana.

Després, va estar a les parròquies de Calaf i Crist Rei de Manresa (Barcelona), on durant quatre anys va desenvolupar la seva tasca pastoral sobretot al camp de la catequesi i la promoció dels laics, així com el primer esbós del que seria més tard el Consell Pastoral de la parròquia, com esforç per situar-la en la línia del Concili Vaticà II.

RENÚNCIA AL VATICÀ

El 1971 va ser nomenat Vicari de Pastoral, d'acord amb tots els capellans de la diòcesi que van ser consultats.

El 2 de setembre del 1973 va ser nomenat bisbe de Girona, i a l'octubre del mateix any va ser consagrat bisbe de la Catedral i va prendre possessió de la diòcesi, un càrrec que va ostentar durant 28 anys, fins que a l'octubre del 2001 va presentar la renúncia al Vaticà.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés