Alerten que l'excés de medicació respon a la falta de recursos psicosocials públics
BARCELONA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -
Un total de 17.151 menors van rebre tractament farmacològic contra el Trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) el 2014 a Catalunya, dels quals 6.471 tenien menys de 12 anys, segons recull un informe de l'associació Institut de Treball Social i de Servei Socials (Intress).
"Moltes vegades aquests diagnòstics estan mal realitzats, i són nens que moltes vegades reflecteixen una situació d'estrès familiar", relacionada amb aspectes com la difícil conciliació familiar i laboral, la precarietat a la feina i canvis a la societat, ha afirmat aquest dimecres en roda de premsa la directora d'Infància i Família d'Intress, Pilar Nuñez.
L'especialista en psiquiatria, psicologia i neurologia Jorge L.Tizón ha alertat que hi ha un excés de medicació relacionada amb la falta d'accés a recursos psicosocials públics, que s'han reduït durant la crisi, i que amb els fàrmacs es dóna una solució senzilla "a una realitat complexa", davant de la impossibilitat d'oferir un tractament integral.
"Cada vegada veiem més menors amb psicosi que han estat pseudodiagnosticats amb TDAH i pseudotractats", ha lamentat Tizón, que ha conclòs que el sobrediagnòstic de TDAH propicia que no es detectin altres trastorns greus i que no s'abordin problemes psicològics de fons.
Fumall ha cridat a augmentar els recursos psicoterapèutics i a assegurar una atenció integral, que prevegi també la situació familiar i de l'entorn, a més de formar de manera actualitzada i especialitzada als professionals.
Ha destacat les conseqüències negatives en la salut mental que tenen les situacions de pobresa, així com l'alimentació dolenta en els primers anys d'infància: per exemple, el 19% dels nadons immigrats té tendència a desenvolupar un trastorn mental.
Entre els nens medicalitzats per TDAH, ha destacat que es troben molts menors subjectes a mesures de protecció, així com nens amb malalties múltiples, nens que són considerats com estranys, que "són inquiets però no s'investiga l'origen de la inquietud".
MENORS TUTELATS
L'informe, titulat 'Salut mental de nens i adolescents: diagnòstic i tractament a debat', revela que el 27% dels menors d'entre 6 i 18 anys que viuen en règim d'acollida a Espanya reben tractament per problemes de salut mental.
Fumall ha alertat que en alguns països --com França i els Estats Units-- el percentatge de medicalitzats per trastorns mentals augmenta fins al 80%, i ha dit que són nens en situacions molt difícils, que a vegades han causat danys psicològics i neurològics, davant del que Nuñez ha alertat de la necessitat de no repetir el mateix esquema que aquests països, i apostar per formar professionals.
D'una mostra de 416 nens i adolescents atesos en serveis d'Intress --tutelats o tractats pels serveis socials--, el 21% rep tractament farmacològic i el 30% acudeix a Centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).
L'informe també recull que cada any se suïciden a Catalunya entre 20 i 30 persones menors de 24 anys: es tracta de la segona causa de mort en el món en el grup d'edat d'entre 15 i 29 anys, per la qual cosa Nuñez ha cridat a treure aquest tema a la llum i que la societat es pregunti d'on sorgeix aquesta problemàtica i quina resposta se li està donant.
Preguntat per si s'està medicalitzant més perquè hi ha un mercat farmacèutic, Tizón s'ha mostrat contrari a l'ètica neoliberal que permet fer qualsevol cosa amb la finalitat de vendre i que contamina aquesta i altres indústries: "No podem acceptar aquest principi", ha dit, i ha esmentat un altre model ètic social més solidari que aprofundeixi en els problemes de manera integral.
