El comitè del premi es va reunir al gener en l'IEC
MADRID, 21 març (EUROPA PRESS) -
L'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres ha concedit el Premi Abel 2017 al matemàtic francès Yves Meyer, professor emèrit de l'École Normale Supérieure Paris-Saclay i exmembre del Comitè Científic de l'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT), "pel seu paper clau en el desenvolupament de la teoria matemàtica de les ondículas", segons apunta l'acta del jurat, recollida per l'ICMAT.
Aquest camp té aplicacions a la ciència de la computació i a les tecnologies de la informació. "Yves Meyer va ser el líder visionari en el modern desenvolupament d'aquesta teoria", assenyalen en la citació del premi.
El Comitè Abel es va reunir el 17 i 18 de gener a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per deliberar i decidir el premiat d'aquest any, en el marc de la sessió acadèmica 'Abel in Barcelona'.
En aquest sentit, el director de l'ICMAT i expert en anàlisi harmònica, Antonio Còrdova, ha assegurat que "la seva prolífica obra ha recorregut diversos temes centrals de l'anàlisi harmònica, i ha contribuït notablement a augmentar el rang de les seves aplicacions". Aquesta anàlisi tracta de descompondre objectius matemàtics complexos en elements més simples, similars a les ones.
El principi d'incertesa imposa una restricció a l'existència de senyals que puguin estar, alhora, concentrades en freqüència i en temps. "El treball de Meyer va permetre trobar bases els components de les quals siguin translacions i dilatacions d'uns pocs senyals i que, sense violar el principi d'incertesa, estiguin suficientment concentrades en freqüència i temps", ha explicat Còrdova.
LA TEORIA D'ONDÍCULES
La teoria d'ondículas permet "atomitzar" senyals complexos en un tipus de partícula matemàtica anomenada ondícula. El geofísic francès Jean Morlet va idear aquesta tècnica en els anys 80 com una forma revolucionària d'emmagatzemar dades sísmiques. Al costat d'ell, els pares d'aquest camp van ser, entre uns altres, els premis Nobel de física Eugene Wigner i Dennis Gabor, el matemàtic Jan-Olov Strömberg i el físic teòric Alex Grossmann.
El 1984, Meyer va llegir els resultats de Grossmann i Morlet i va trobar similituds amb una teoria matemàtica que portava temps estudiant: el treball del matemàtic argentí Alberto Calderón. Es va sentir fascinat per aquesta relació inesperada entre teories de naturalesa tan diversa.
L'anàlisi d'ondícules d'imatges i sons permet descompondre-les en fragments matemàtics que capturen les irregularitats del patró, però alhora són manejables. Aquesta tècnica està darrere de la compressió i el magatzematge de dades (en el mètode de compressió d'imatges digitals JPEG-2000), de l'eliminació de soroll, de les imatges mèdiques, i el cinema digital. Les ondículas també s'usen en l'estudi del cosmos, per restaurar imatges de satèl·lit, i, en concret, van ser clau en la recent detecció per LIGO d'ones gravitacionals.
ALTRES CONTRIBUCIONS
Meyer ha fet també contribucions a problemes de teoria de nombres, anàlisi harmònica i equacions diferencials en derivades parcials, sobre temes tals com els cuasicristales, els operadors integrals singulars i les equacions de Navier-Stokes. De forma general, el treball de Meyer consisteix a entendre funcions matemàtiques amb formes complexes i variables al llarg del temps.
Així mateix, s'ha interessat a dilucidar les estructures i les regularitats d'aquests objectes. "La diversitat del seu treball reflecteix la seva convicció que la vitalitat intel·lectual es manté visqui enfrontant nous reptes", han apuntat l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.
"Sempre he estat un nòmada, intel·lectual i institucionalment", ha afirmat el matemàtic en declaracions a l'Acadèmia noruega. Meyer es va dedicar durant els primers anys de la seva carrera a la Teoria de Números, i després de la seva especialització en anàlisi harmònica va tornar a donar un gir a la seva carrera per treballar en l'estudi dels fluids.
"Durant la meva vida professional he intentat, obsessivament, traspassar límits --ha assegurat--. Fer investigació és ser ignorant la majoria del temps, i cometre errors sovint".
Meyer (1939, França) va començar la seva formació com a matemàtic al centre d'elit École Normale Supérieure (ENS) de París i va obtenir el doctorat a la Universitat d'Estrasburg el 1966.
Aquest mateix any va obtenir un lloc de catedràtic de matemàtiques a l'Université Paris-Sud, on va estar fins el 1980. Després d'això va ocupar una càtedra en l'École polytechnique (1980-1986) i en l'Université Paris-Dauphine (1986-1995). El 1995 es va incorporar a l'ENS Paris-Saclay, on va romandre fins a la seva jubilació el 2008.
El Premi Abel és un reconeixement internacional a tota una carrera científica en el camp de les matemàtiques, atorgat per l'Acadèmia de Ciències i Lletres, sobre la base de les recomanacions Del Comitè Abel. Des del 2003 el premi es concedeix anualment, i està dotat amb uns 675.000 euros.
