Assegura: "Necessitava centrar-me en un treball on el repte fos la meva pròpia persona"
BARCELONA, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
La bailaora María Pagés es balla a si mateixa en la coreografia 'Óyeme con los ojos', que arriba al Mercat de les Flors de Barcelona a partir d'aquest dissabte amb set funcions, un monòleg que reflexiona sobre la seva pròpia espiritualitat i que recull el poema 'Sentimientos de ausente', de Sor Juana Inés de la Cruz.
En roda de premsa aquest dijous, Pagés ha explicat que aquesta proposta l'ha desenvolupat al costat del seu marit, El Arbi El Harti: "Necessitava centrar-me en un treball on el repte fos la meva pròpia persona, sobre qui sóc".
Aquesta coreografia versa sobre el treball en els sentits i el fet de descobrir-se a un mateix, amb una comesa al centre: "Reivindicar l'espiritualitat i transcendir més enllà de la bellesa i l'estètica", en un contingut que es basa en poetes místics sufís i cristians, i també laics, que són recitats i cantats.
Pagés ha assegurat que tots aquests poetes reivindiquen l'espiritualitat i l'amor, i que tot està centrat en ser feliços, "d'això es tracta", ha dit interessada en què la seva obra pensi sobre aquests aspectes i convençuda que el 'follet' de l'art es troba en aquest terreny.
"LA MEVA RELIGIÓ ÉS L'AMOR"
"La meva religió és l'amor i aquí vull arribar", és la màxima que resa aquesta coreografia, que proclama el misticisme i també que materialitza l'amor als altres, el fet d'estar bé i la convivència a la Terra entre els éssers humans.
En la posada en escena hi ha molt simbolisme en els quatre pilars en els quals està basada la vida: el cercle, el quadrat, el centre i el rodó, en "un escenari dins de l'escenari" que influeix en la dramatúrgia de la proposta, també construïda amb un vestuari i una llum que busca aquest relat.
"Puc estar més exposada, però em reconec molt en 'Óyeme', amb la qual cosa m'imagino que a ningú li xocarà: veurà el que sóc", ha explicat la bailaora, convençuda que l'espectador coneixerà més de si mateixa.
UNA EVOLUCIÓ
Preguntada sobre l'encaix d'aquesta obra en la seva trajectòria, marcada per coreografies com la feminista 'Carmen', Pagés ha considerat que és una "continuació de l'altre", i que venint d'un treball molt profund sobre la dona, aquesta nova obra té com a ceptre tant homes com dones.
A nivell musical, hi ha moments d'improvisació d'acord amb una música original contemporània en què dialoguen músics clàssics i flamencs, malgrat que parlen "idiomes diferents": dos cantaores, guitarra, percussió, violí i violoncel.
Els poemes, referenciats en el programa de mà, "estan dins de les lletres com si haguessin estat cantats sempre", ha dit Pagés, que ha inclòs textos de Fray Luis de León, Ibn Arabi, Ben Sahl, Mario Benedetti i Tagore, entre d'altres.
"La meravella que cada dia el que representes és una cosa nova que es va oxigenant, inspirant, evolucionant i creixent", ha dit Pagés, que ha assegurat que els pintors no tenen aquesta sort.
