200 obres de 59 artistes repassen la priorització de l'"aparadorisme i un cert populisme"
BARCELONA, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) qüestiona el relat oficial i hegemònic en la construcció d'Espanya entre 1977 i 1992 a través de 200 obres --la meitat procedents de la col·lecció del museu-- de 59 artistes en l'exposició 'Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80'.
En roda de premsa aquest dimecres, el director del museu, Ferran Barenblit, ha explicat que l'exhibició reflexiona sobre el paper de la cultura en aquest període, i s'emmarca en un projecte de la xarxa de museus europeus L'Internationale, que ha impulsat una revisió dels anys vuitanta en els contextos dels països integrants.
L'exposició, que podrà veure's fins al diumenge 19 de març, aborda una sèrie d'esdeveniments històrics d'ordre polític, social i econòmic, i alhora presenta el treball d'artistes i grups que es van posicionar a favor de la subversió i l'ordre establert, sintetitzats en "set relats possibles" connectats entre ells, ha explicat la comissaria, Teresa Grandas.
Ha explicat que el títol és un oxímoron entre la textura tova de la gelatina i la seva impossible duresa per abordar un moment sociopolític molt determinant que arrenca amb les primeres eleccions democràtiques i que suposa l'època en la qual es va dissenyar l'actual Espanya en els plans social, polític i econòmic.
"Té sentit parlar d'aquest moment si ho fem des del moment actual", ha explicat Grandas, que ha considerat que llavors hi ha hagut veus discordants amb algunes històries recollides per les pròpies històries d'art del moment, en una mirada que inclou films, documentals, programes de televisió, revistes, còmics, fanzines i tasques artístics.
Ha assenyalat que es tracta d'una època en la qual hi ha hagut pactisme, consens i també desmemòries i oblits: "No volíem deixar de remarcar certes operacions d'emmascarament", per part d'una societat que no es va enfrontar a les seves contradiccions, ha dit.
"Hi ha hagut un cert aparadorisme i populisme", ha explicat Grandas, que ha reconegut que abordar els anys vuitanta ha estat ric i alhora complex, donant lloc a un relat polifònic que dóna cabuda a històries desateses, suscita preguntes i qüestiona què hi ha darrere de la narrativa oficial i com s'han articulat els discursos dominants.
La vocació de la mostra és "obrir interrogants" davant d'un relat que necessita ser refutat, plantejant quin sentit té actualment parlar d'això i per què és possible fer-ho ara, ja que aquest projecte no es podria haver fet d'aquesta manera fa deu anys ni fins i tot en aquest museu, ha considerat.
"Hi ha moltes conclusions i moltes preguntes obertes. Una cosa que em sorprèn és que hi ha molts interrogants oberts", ha suggerit la comissaria sobre qüestions com la construcció de la societat.
SET RELATS
Al voltant de set relats, l'exposició comença amb l'àmbit 'La memòria oblidada', una mirada sobre l'antihistòria, la contrainformació i l'oblit del passat recent; seguint amb l'espai 'Els angles cecs' que mira la institucionalització de la democràcia, i amb l'àrea 'De la granota blava al coll blanc', sobre la desarticulació dels moviments obrers a la reconversió industrial.
L'exhibició segueix després per l'àmbit 'Al barri dels meus somnis', que passa per l'urbanisme ferotge fins a la ciutat espectacle; continuant per l'àrea 'Els bells vençuts', sobre les drogues i presons; l'espai 'Les lletres arrencades' amb la contracultura versus la institució de l'art, i l'àrea 'L'estat gasós', sobre l'alteritat i l'escepticisme com a arma.
