Retrata el funcionament del Vaticà i calibra les possibilitats de canviar-lo
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
El periodista Arturo San Agustín acaba de publicar la crònica 'Tras el portón de bronce' (Península) per analitzar els dos anys del papat de Francesc, confrontant testimonis del Vaticà de diferent perfil i rellevància, des d'una monja i un laic ben informat fins a un cardenal, com ha explicat l'escriptor a Europa Press.
Els personatges que van parlant amb l'autor --la majoria volen ser anònims-- valoren els gestos de Bergoglio que tant han sorprès mundialment, i interpreten si aquesta actitud anuncia una revolució.
Alguns justifiquen per què cap Papa pot fer una revolució, però admeten que determinats gestos poden anunciar una petita o gran evolució, tot i que tot gran canvi de l'Església culmina a llarg termini; i les opinions que els testimonis donen sobre aquests gestos i declaracions van des de la genialitat fins a la ficada de pota de Francesc.
Altres entrevistats veuen perilloses les seves frases espontànies o suposadament espontànies --com les seves al·lusions al "tractament de novícies" i al celibat--, i hi ha qui recorda que alguns objectius no són nous, com la guerra a la pederàstia --ja declarada per Benet XVI-- i la possibilitat de permetre combregar els divorciats tornats a casar sense nul·litat eclesiàstica --cosa que va frenar precisament Ratzinger, segons un informador--.
La majoria admeten l'empatia de Bergoglio fora de 'la portalada de bronze' vaticana, però revelen molts matisos sobre el que passa portes endins: ell no somriu a la Santa Seu, tot i que tampoc vol el tracte "versallesc" que tenien els seus antecessors.
Gairebé tots coincideixen a destacar la seva voluntat sincera de netejar la gestió econòmica vaticana, de limitar el poder de la cúria i de 'desitalianitzar' els llocs clau; no hi ha tanta coincidència sobre les possibilitats d'aconseguir-ho: per a uns, ja és un èxit que dicti ordres concretes sobre l'economia i que encara no l'hagin domat els cardenals; per a altres, a aquest Papa "ja li han colat diversos gols".
LA SEVA VIDA I ELS SEUS MITES
Moltes pàgines revelen detalls sobre ell --destaca la transcripció d'una carta manuscrita del 1990 sobre moments íntims de la seva vida--, i s'aborden mites sorgits en només dos anys en el càrrec: la relació entre la seva renúncia a l'apartament papal i el risc d'enverinament; vincles amb el judaisme; si realment va evitar que les potències envaïssin Síria; el pes dels jesuïtes amb el seu primer Papa; i la seva discutidíssima assessora personal, la jove Francesca Chaouqui.
Darrere d'aquestes preguntes es troba, al llarg del llibre, la més gran de totes: si la transparència arribarà amb ell. Uns li donen possibilitats d'algun èxit, i altres raonen per què no hi ha dret a demanar al Vaticà més transparència que a qualsevol altre Estat o gran organisme.
Alguns monsenyors que opinen semblen part dels obstacles que Francesc vol superar, tot i que un ja està superat: el ja exsecretari d'Estat Tarcisio Bertone, que respon les preguntes de l'autor, inclosa una sobre el seu polèmic apartament de luxe i una altra que li planteja per què ha quedat com "el dolent de la pel·lícula".
L'escriptor aprofita per descriure el lloc d'aquesta entrevista, el Palazzo Apostolico, i moltes altres zones del Vaticà inaccessibles per a la gent, inclosa la casa Santa Marta, on viu el Papa, i el lloc on té emmarcada la samarreta signada pel futbolista argentí Messi, un regal en el qual Arturo San Agustín va mediar perquè arribés a l'altre argentí: Bergoglio.
Una font vaticana ha dit a Europa Press --sense voler opinar sobre el contingut de la crònica-- que és "el primer llibre diferent" que es fa sobre el Vaticà.
