Actualitzat 13/12/2016 10:18

La llei de dependència fa 10 anys amb més de 350.000 persones en llista d'espera i 852.000 beneficiaris

Anciana, dependencia, cuidador, tercer sector social
EUROPA PRESS

Les desigualtats territorials marquen l'aplicació de la norma una dècada després de la seva aprovació

MADRID, 13 des. (EUROPA PRESS) -

La Llei per a l'Autonomia Personal i l'Atenció a la Dependència farà 10 anys aquest 14 de desembre amb 1.212.048 persones a Espanya amb dret reconegut oficialment a rebre alguna prestació o servei per la seva situació de dependència i 856.452 que de facto, l'estan percebent. D'aquesta manera, hi ha 355.596 persones dependents per als qui no s'ha materialitzat el dret, una llista d'espera que es manté així entorn d'un terç del total de beneficiaris reconeguts.

Es tracta de l'estadística de l'Imserso actualitzada a 30 d'octubre del 2016, l'última disponible. Mostra que el grup de dependents reconeguts més nombrós a Espanya és el de Grau II, és a dir, persones amb una dependència severa, que sumen 455.131 ciutadans, el 29,99% de quants figuren en el sistema.

Al costat d'ells, consten 363.910 persones amb gran dependència (el 23,98%), de les quals 72.446 estan en la situació més apressant en no poder valer-se en absolut per si mateixos. Altres 393.007 han estat diagnosticades amb dret a rebre una ajuda per la seva situació de dependència moderada, el 25,9% del total de beneficiaris del Sistema.

Aquestes persones (Grau I) han estat les últimes a incorporar-se al Sistema de Dependència. Segons el calendari de la llei ho havien de fer l'any 2012, tot i això, el Govern de Mariano Rajoy va posposar aquest moment com a mesura d'austeritat i no va ser fins al juliol del 2015 quan van començar a veure reconegut el seu dret a una prestació o servei.

És precisament a aquesta incorporació tardana a la qual l'Imserso atribueix el gruix de la llista d'espera, doncs els moderats són el 65% del total de dependents que eren esperant al tancament del mes d'octubre, quan sis de cada deu moderats amb dret reconegut no rebien encara cap tipus de servei. Durant aquest mes, es van incorporar 18.486 persones i d'elles, 11.109 eren d'aquest Grau I.

Amb tot, sumen 123.136 les que tenint un considerable nivell de dependència (severa i gran) no reben l'ajuda que els correspon. Segons les dades de l'Imserso, la llista d'aquestes persones s'ha reduït un 59,75% des de 2011, quan eren 305.941 els grans dependents i dependents severs que eren esperant.

Per a la Coordinadora Estatal de Plataformes de Dependència, la raó consisteix en les defuncions: Afirma que en aquests cinc últims anys han mort més de 125.000 persones que encara no havien rebut l'ajuda tenint aquest dret reconegut. Només des de començament d'any, el 26% de les persones que han causat baixa en el sistema no havien començat a rebre la prestació, segons les dades oficials.

DONA I MÉS DE 80 ANYS

Pel que fa al perfil per edat dels beneficiaris que sí reben l'ajuda, el 17,72% tenen una edat compresa entre els 65 i 79 anys, un 54,46% tenen 80 o més anys i gairebé set de cada deu, són dones. Reben de mitjana 1,23 prestacions per persona, ja que algunes són combinables, com la teleassistència i l'ajuda a domicili.

Actualment, es proporcionen més d'un milió de prestacions a aquestes persones i la majoria són serveis. En concret, els Serveis representen el 66,06% del total de prestacions reconegudes, mentre les ajudes econòmiques per a atencions a l'entorn familiar suposen el 33,94%.

Tot i això, la situació no és equilibrada en tot el territori nacional: A Balears, per exemple, es dóna un 70,8% d'ajudes econòmiques en detriment de serveis com places en residències o centres de dia, mentre a Madrid ocorre el fenomen contrari, amb un 17,54% de prestacions econòmiques front a un 82,46% de serveis prestats.

Precisament, els desequilibris territorials han estat des de l'entrada en vigor de la llei de dependència un dels seus principals trets doncs ni el ritme d'implantació ni el nivell de cobertura són homogenis en tot el país.

ESPEREN MÉS A LES CANÀRIES QUE A CASTELLA I LLEÓ

Destaca el cas de la llista d'espera, amb una mitjana nacional del 29,3%. A les Canàries, el 46,9% de les persones que tenien dret a una ajuda per dependència encara esperaven al tancament del mes d'octubre, percentatge que arriba al 42 a Catalunya, al 39,4% a Aragó, al 36,7% a Castella-la Manxa i al 35% a Andalusia respecte del 25% de dependents que estan esperant la prestació al País Basc, el 15% que ho fan a Madrid o el 0,5% a Castella i Lleó, per exemple.

Un estudi de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials a partir de les dades del Sistema de Dependència tancats el 30 de juny d'aquest any, ha conclòs que mentre Castella i Lleó, amb el seu ritme actual, triga 0,1 anys a atendre una persona en situació de dependència, Canàries i Catalunya superaran els 10 mentre la mitjana nacional estaria en 4,3, els necessaris, segons aquesta organització, per poder netejar aquesta llista d'espera.

No només hi ha diferències una vegada dins del sistema a l'hora de rebre o no la prestació reconeguda, també n'hi ha per aconseguir aquest primer pas. Per exemple, a La Rioja s'ha avaluat i emès dictamen sobre el 70% dels qui han sol·licitat la prestació per dependència, mentre que a Múrcia han vist ja al 90,47% dels sol·licitants.

Pel que fa a la creació de llocs de treball, l'Imserso xifra en 382.473 les persones afiliades al tancament d'octubre a la Seguretat Social com a professionals dels serveis socials, 16.747 més que en les mateixes dates de l'any anterior i 44.353 més que al tancament del 2011. Respecte als cuidadors no professionals, als quals va recular de sufragar la cotització a la seguretat social l'any 2012, es compten 9.904 a tot l'Estat i la majoria són dones.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés