MADRID, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
La lepra o malaltia d'Hansen és una patologia crònica d'origen bacterià que afecta, fonamentalment a la pell i als nervis, i, com recorda el cap del laboratori de Fontilles i membre de l'equip de cooperació internacional de Fontilles, Pedro Torres, és tractable i curable sempre que s'aconsegueixi superar l'estigma als països en desenvolupament, i convèncer de la importància de l'adherència al tractament als països desenvolupats.
"La premissa principal és diagnòstic i tractament el més precoç possible per evitar que hi hagi seqüeles que siguin discapacitants", explica a Europa Press, i l'estigma o por a reconèixer la malaltia impedeix aquesta celeritat; mentre que el fet que és un tractament que dura un any obstaculitza l'adherència.
"L'estigma ve que és una malaltia molt desfigurant, quan no hi havia tractament era molt comú. Aquesta és la causa del mite que s'ha generat a la societat sobre la malaltia", destaca, posant èmfasi en l'arribada dels fàrmacs que eviten les seqüeles.
Des del 1995, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) proporciona gratuïtament a tots els malalts de lepra al món un tractament format per una combinació de dos o tres antibiòtics segons el tipus de lepra.
"És un tractament simple, eficaç i sense gairebé efectes secundaris", explica, el problema és que "un pacient quan es troba millor tendeix a abandonar-lo, sense ser conscient que pot presentar-se una recaiguda".
Una persona triga de mitjana entre sis i 12 mesos a curar-se completament de la infecció, deixant de ser contagiosa després de l'aplicació de la primera dosi. Al llarg dels últims 20 anys, amb aquest tractament antibiòtic s'ha aconseguit curar prop de 16 milions de persones.
Un dels problemes en la gestió de la lepra és el seu llarg període d'incubació que dura entre 3 i 5 anys, tardant els símptomes a aparèixer fins a 20 anys en alguns casos, la qual cosa dificulta la diàgnosi precoç i endarrereix el començament del tractament. Tot i això, "des que apareixen les primeres taques a la pell fins a la detecció clínica ja està transmetent la malaltia per via aèria".
Precisament, "al laboratori s'està buscant alguna tècnica que ens permeti analitzar quins individus estan en aquesta fase i potser poder-los tractar abans que es manifesti la malaltia i tallar la cadena de transmissió".
En el primer estadi de la malaltia apareixen taques a la pell que no causen sensació ni de picor ni de dolor, tot i que sí es produeix una pèrdua de sensibilitat al tacte i a la calor. Si no es rep un tractament en fases primerenques, la lepra pot ocasionar lesions progressives i permanents de la pell, els nervis, les extremitats i els ulls, generant paràlisis i discapacitats, que són irreversibles.
