Actualitzat 16/03/2016 14:31

L'Església recapta 250,3 milions de l'IRPF, un 1,1% més que l'any anterior, i ho atribueix a la sortida de la crisi

Fernando Giménez Barriocanal
EUROPA PRESS

Barriocanal anima a marcar la 'X' de l'Església en lloc de donar els diners a Montoro

   MADRID, 16 Març (EUROPA PRESS) -

   Els diners recaptats per l'Església catòlica a través de l'IRPF el 2104 van augmentar en 2,7 milions (un 1,1% més) respecte a l'exercici anterior, fins a 250,3 milions d'euros, una pujada que atribueixen al començament de la sortida de la crisi econòmica. També va créixer en 23.174 el nombre de declaracions amb la 'X' de l'Església, tot i que va caure en un 0,12% el seu percentatge a causa de l'increment del nombre de declarants.

   Concretament, la quantitat destinada a l'Església pels contribuents a través de la declaració de la renda va superar el 2014 els 250 milions d'euros per primera vegada des del començament de la crisi, de manera que es va passar dels 247,5 milions de l'any anterior als 250,3 milions. Així, s'inverteix la baixada de l'exercici del 2013, quan es va produir una caiguda d'1,5 milions d'euros.

   Atenent el nombre de contribuents, el 2014 es van presentar 7.291.771 declaracions a favor de l'Església davant les 7.268.597 de l'any anterior, és a dir, 23.174 declaracions més. A més, si es tenen en compte les declaracions conjuntes --amb més d'un declarant--, la CEE calcula que prop de 9 milions de ciutadans van marcar la 'X' de l'Església.

   Pel que fa al percentatge que suposen les declaracions a favor de la institució en el conjunt de la nació, va passar del 34,88% el 2013 al 34,76% el 2014, un 0,12% menys. Aquest percentatge, segons assenyalen des de la CEE, indica que "encara és possible conscienciar més persones de l'activitat de l'Església perquè destinin part dels seus impostos, sense pagar més i sense que li tornin menys".

   Per comunitats autònomes, en 14 de les 17 es va incrementar l'import recaptat i destaquen Madrid, Andalusia, Catalunya i València. Per part seva, aquelles on més es va marcar la casella de l'Església van ser Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i La Rioja, on es va superar el 46%. Alhora, hi ha quatre províncies on més de la meitat dels contribuents van marcar la 'X': Ciudad Real, Conca, Jaén i Badajoz.

   Atenent el sexe dels declarants, un 35,35% de les dones van assignar un 0,7% dels seus impostos a l'Església davant d'un 34,93% dels homes. Sobre les activitats a les quals es destinen els diners, la CEE explica que prop d'un 80% es distribueix entre les diòcesis per a totes les seves accions i sense limitacions de l'Estat. Després, existeixen unes partides que es reserva la CEE per pagar la seguretat social del clergat, per al sou dels bisbes i les campanyes pastorals.

   El vicesecretari per a assumptes econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Fernando Giménez Barriocanal, ha destacat el fet que en ple segle XXI segueixi existint "un suport tan important" dels espanyols a l'Església catòlica, fins i tot per part de no creients i de persones que ni tan sols van a missa.

A FER EL BÉ O A MONTORO

   "És una bona manera de fer el bé. Perquè s'ho quedi (el ministre d'Hisenda en Funcions, Cristóbal) Montoro i faci el que vulgui, almenys jo decideixo que una petita part dels meus impostos els destino a fer el bé", ha subratllat Barriocanal per animar els ciutadans a marcar la 'X' de l'Església en aquest exercici.

   Pel que fa als motius als quals atribueixen l'increment tant del nombre de declarants que van marcar el 2014 la casella de l'Església com dels diners recaptats, Barriocanal ha precisat que es deu a un cúmul de factors entre els quals destaca "el començament de la recuperació econòmica a Espanya, ja que en tenir una renda més alta es paguen més impostos; el fet que l'Església "té cada vegada més pes a la societat, especialment durant les crisis, amb la seva tasca assistencial"; i la "transparència més elevada" en la comunicació que ha provocat, segons la CEE, un millor coneixement de la institució.

   Giménez Barriocanal ha explicat que aquest sistema d'assignació tributària té els seus orígens en els acords signats entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu i més recentment, el 2007, quan es va eliminar la dotació mínima que feia l'Estat a l'Església per deixar únicament l'assignació tributària. I els bisbes, segons ha afirmat, se senten "molt tranquils i satisfets" amb aquest sistema, però no exclouen, segons ha precisat, que també se'n beneficiessin altres religions, com els musulmans, els jueus i els evangèlics. "Entendríem que hi hagués alternatives", ha apuntat.

   Sobre la possible revisió dels acords plantejada per algunes forces polítiques en el marc de les negociacions per formar govern, Barriocanal ha indicat que respecten les iniciatives dels diferents partits, tot i que ha precisat que sí que entren a valorar quan es diuen coses que "no obeeixen a la realitat" com l'exempció de l'IBI que, segons ha puntualitzat depèn de la Llei de mecenatge, que també afecta altres confessions, partits, fundacions i altres. "El Govern espanyol el pot canviar si ho creu oportú, el que em semblaria estrany és que només el canviés per a l'Església", ha remarcat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés