Actualitzat 26/02/2016 18:52

Les religions majoritàries d'Espanya alcen la veu contra el Parenostre sexual, per iniciativa dels musulmans

Riay Tatary, secretario general de la CIE y presidente de UCIDE
EUROPA PRESS

MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -

Els musulmans d'Espanya han promogut un comunicat conjunt de les quatre religions que tenen acords signats amb l'Estat espanyol --catòlics, musulmans, jueus i evangèlics-- perquè "no es repeteixin cada dos per tres" ofenses als sentiments religiosos com la que els va produir la versió sexual del Parenostre recitada per Dolors Miquel als Premis Ciutat de Barcelona.

"Els musulmans no acceptem el mal que es faci a cap confessió", ha subratllat el president de la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE), Riay Tatary, en declaracions a Europa Press, per explicar com va sorgir la idea de publicar aquest comunicat conjunt davant d'aquestes ofenses que, segons apunta, s'han convertit gairebé en una "pràctica" contra totes les confessions.

Tatary explica que un dia es va trobar amb fidels de l'Església catòlica que li van transmetre que estaven "molt dolguts" pel poema, cosa que també va comentar amb el secretari executiu de la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (FEREDE), Mariano Blázquez. Tatary considerava que aquest "mal" no es podia "callar" i va prendre la iniciativa per redactar una declaració conjunta.

"Que això no es repeteixi cada dos per tres, perquè fa ferides i estralls en la convivència", apunta el president de la CIE. A més, recorda que, si bé en aquest cas l'ofensa es va produir contra els cristians, "demà pot ser contra els musulmans o els jueus". Precisament, Tatary ha recordat els dibuixos de Charlie Hebdo o les caricatures de Mahoma publicades a Dinamarca.

Pel que fa a l'argument de la "llibertat d'expressió" per justificar aquestes actuacions, les religions coincideixen que respecten i defensen aquest dret a expressar-se amb llibertat però precisen que totes les llibertats tenen "els seus límits". "Quan fas mal als altres, això no és llibertat d'expressió", subratlla.

El secretari executiu de la FEREDE, Mariano Blázquez, ha reivindicat aquest comunicat conjunt que és "fruit de les relacions entre les diferents confessions" i el fet que la iniciativa la prengués la comunitat musulmana tot i que l'atac no fos contra ells. "Tal com no els agrada que es parli malament de l'islam, tampoc que es parodiï ofensivament una oració cristiana fonamental que afecta qualsevol cristià", ha emfatitzat.

Segons precisa, la llibertat d'expressió és "molt saludable" però és "més saludable" encara "que no s'ofengui gratuïtament els sentiments religiosos de la gent".

Per part de l'Església catòlica, la Conferència Episcopal Espanyola va decidir que fos el secretari general i portaveu de la CEE, José María Gil Tamayo, qui subscrivís el comunicat conjunt. Gil Tamayo ha insistit que "la llibertat d'expressió no empara la transgressió de drets fonamentals" i ha convidat creients i no creients a un "respecte recíproc".

Per la seva banda, el president de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE), Isaac Querub, ha explicat que es van sumar a aquesta iniciativa dels musulmans perquè els va semblar "encertada i constructiva". "Sempre hem cregut en el dret de la persona a creure, un dret reconegut a escala internacional i en la Constitució Espanyola", recorda.

A més, posa com a exemple el seu cas --va estudiar en un col·legi laic i ha fet els seus estudis universitaris a una Universitat dels Jesuïtes-- per reivindicar la importància de respectar a tots, tant creients com no creients davant de l'actitud d'aquells que "es creuen amb el dret de posar en dubte, criticar i fins i tot agredir aquells que creuen". També adverteix que suprimir Déu de la societat pot acabar en règims com el de Hitler o Stalin.

VINYETES CONTRA ELS JUEUS

Precisament, la comunitat jueva ha posat fa poc en coneixement de la Fiscalia General de l'Estat l'ofensa que representen per als jueus les vinyetes publicades el passat 10 de febrer a la revista 'Jueves'. En una es representa un rabí amb una Torà a les mans que comenta: 'Aquí hi ha la considerada primera Constitució d'Israel, guardada amb zel al Museu d'Israel: una Torà folrada amb la pell dels meus sants collons'. En una altra, apareix el dibuix d'un soldat israelià dret orinant sobre un palestí mentre afirma: 'Tu no ho entens, palestí! Els meus avis van estar en un camp de concentració!'

"Hem enviat un escrit a la Fiscalia General de l'Estat i que ells decideixin. Creiem que el número d'aquell dia d'aquesta revista atemptava precisament contra el respecte que s'ha de tenir a una religió com la jueva i agredeix la convivència", ha indicat Querub.

PRECEDENTS EN DECLARACIONS CONJUNTES

Les confessions majoritàries a Espanya ja s'han unit en ocasions anteriors per manifestar disconformitat amb alguna llei o per condemnar determinats actes. Així, el 2005 van subscriure una declaració conjunta que va ser distribuïda per la Conferència Episcopal per demanar al Parlament que no emprengués la reforma del Codi Civil per anomenar matrimoni a la unió entre persones del mateix sexe.

Alhora, els líders de les religions amb acords amb l'Estat espanyol van unir i van alçar les veus contra els atemptats terroristes de l'11 de març del 2004 a quatre trens de Rodalies a Madrid que van produir la mort de 191 persones.

CONTRA LA VERSIÓ SEXUAL DEL PARENOSTRE

El comunicat que han enviat ara vol ser una "denúncia pública" de les "ofenses gratuïtes", de les quals són objecte els creients de les diferents religions a Espanya, fent referència explícita a la versió sexual del Parenostre recitada la setmana passada per la poeta Dolors Miquel durant els Premis Ciutat de Barcelona.

"El lliurament de premis Ciutat de Barcelona d'aquest any, amb una pretesa finalitat poètica, ha ofert als assistents una recitació que, més enllà de la provocació i el mal gust, incorre en ofenses gratuïtes als sentiments religiosos de diverses comunitats de creients del nostre país. Aquest és un trist episodi més, que s'uneix a d'altres també ofensius per als creients, i que reclamen la nostra denúncia pública", declaren.

Les quatre confessions recorden que a Espanya, els sentiments religiosos tenen protecció, alhora que es garanteix la llibertat d'expressió "amb el límit constitucional del respecte als altres drets i llibertats, com és la llibertat religiosa". També asseguren el seu treball per una "convivència harmoniosa i productiva".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés