Espanya també segueix a la cua en la taxa de fertilitat, amb 1,32 fills per dona, davant de la mitjana d'1,58 fills a la UE
BRUSSEL·LES, 15 Març (EUROPA PRESS) -
Les dones espanyoles segueixen sent les que més endarrereixen la maternitat en el conjunt de la Unió Europea, ja que tenen el primer fill amb 30,6 anys de mitjana, per sobre dels 28,8 anys de mitjana comunitària, segons un estudi sobre els naixements a la UE publicat aquest dimarts per Eurostat amb dades del 2014.
Només les italianes van endarrerir més que les espanyoles la maternitat el 2014, ja que van tenir el primer fill amb 30,7 anys de mitjans, tot i això la maternitat també s'endarrereix més a Luxemburg (30,2 anys) i a Grècia (30 anys).
Per contra, les mares primerenques són més joves a Bulgària i a Romania, on es té el primer fill als 25,8 anys i als 26,1 anys respectivament, tot i que la maternitat també s'avança bastant a Letònia (26,3 anys), a Estònia (26,6 anys), a Polònia (26,9 anys), a Lituània i Eslovàquia (27 en els dos casos).
Pel que fa a la taxa de fertilitat, també Espanya segueix a la cua amb només 1,32 fills per dona, davant de la fertilitat mitjana d'1,58 fills al conjunt de la UE, i només ha pujat un 0,08% des del 2001, quan la taxa espanyola es va situar en 1,24 fills per dona. L'augment de la fertilitat espanyola des del 2001 també està molt per sota de la mitjana comunitària, que és del 0,12%.
Amb tot, les taxes de fertilitat més baixes el 2014 es van situar a Portugal (1,23 fills per dona), a Grècia (1,30) i a Xipre (1.31), mentre que Polònia registra una taxa de fertilitat igual que Espanya, d'1,32 fills per dona. Itàlia i Eslovàquia també se situen a la cua en la taxa de fertilitat amb només 1,37 fills per dona.
En canvi, la taxa de fertilitat més alta es va registrar el 2014 a França, amb una taxa mitjana de 2,01 fills per dona, l'únic que s'acosta a la taxa del 2,1 necessària per mantenir la població al marge de la immigració. Després de França, d'Irlanda (1,94), de Suècia (1,88) i del Regne Unit (1,81) registren les taxes més elevades.
Un total de 5,13 milions de nadons van néixer el 2014 al conjunt de la UE, 68.552 més que el 2001, que representen un augment del 0,12% mitjà. En aquest període, la taxa de fertilitat va caure sobretot a Xipre (0,26%), a Portugal (0,22%) i a Luxemburg (0,16%) i, per contra, on més va créixer va ser a Letònia (0,43%), a República Txeca (0,38%) i a Eslovènia (0,37%).
En terme relatius, on més va créixer la taxa de naixements entre 2001 i 2014 va ser a Suècia (van pujar un 25,6%), a República Txeca i a Eslovènia (21,1%) i, al contrari, on més va caure va ser a Portugal (27%)i a Països Baixos (13,5%).
