MADRID, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
Les companyies discogràfiques inverteixen gairebé 4.250 milions d'euros a tot el món per desenvolupar i promocionar les carreres dels nous grups i solistes que s'incorporen als seus catàlegs. Aquesta xifra representa un 27% del volum total de negoci en el sector, segons les estimacions que es destaquen en la nova edició de l'informe 'Investing inmusic: The Value of record companies', que la Federació Internacional de la Indústria Discogràfica acaba de difondre aquest dimecres des de les seves oficines londinenques.
Les companyies han mantingut la inversió respecte als últims exercicis, malgrat les dificultats que impliquen inestabilitat econòmica. La inversió acumulada des del 2010 ha superat els 20.000 milions.
El número total de cançons i vídeos disponibles en les plataformes musicals en línia ja superen els 40 milions de títols. El consum d''streaming' s'ha multiplicat en aquestes plataformes de les quals actualment es comptabilitzen, a tot el món, 360 serveis legals. I dels prop de 10.000 artistes que poden trobar-se en els diferents catàlegs, entorn del 21% són grups o solistes que han debutat al llarg dels últims 12 mesos.
La nova entrega d''Investing in music: The Value of the record companies' xifra tant la inversió específica en artistes i repertori, el desenvolupament de les noves carreres musicals, com la de promoció i màrqueting. La primera de les partides, puja als 2.550 milions d'euros, el 17% del total d'ingressos.
RISC INVERSOR
Les campanyes de màrqueting van absorbir 1.600 milions d'euros més. Si es compara l'esforç inversor en recerca i desenvolupament amb el d'altres sectors productius, el risc assumit pel sector discogràfic és molt superior. El 17% dedicat a la recerca de nous talents artístics contrasta amb el 15,1% dels fabricants tecnològics, el 13,3 del sector farmacèutic, el 10,6 en el programari, el 6% en aeronàutica o els 5,5 punts percentuals que arrisca la indústria de l'automòbil.
El percentatge d'inversions rendibles en nous grups musicals és molt petit. Els còmputs més optimistes parlen d'un nou llançament rendible de cada cinc, però algunes multinacionals discogràfiques calculen una mitjana de només un èxit de cada 10. La consolidació de l''streaming' ha obligat, a més, el sector a reformular les campanyes de promoció, que ara han de prolongar-se en el temps per afermar la popularitat en línia de les cançons. Segons la IFPI, l'últim disc de Justin Bieber, 'Purpose' (2015), ha disposat a tot el món amb uns 1.500 experts en màrqueting que han treballat en la promoció i desenvolupament.
L'informe xifra l'esforç inversor en cada nou artista de talla mundial que es crea entre els 500.000 i els dos milions de dòlars. Aquestes xifres globals es desglossarien de la següent manera: Avanços per als músics, entre 50.000 i 350.000 dòlars; pressupost de gravació, de 150.000 als 500.000; producció de vídeos, entre 25.000 i 300.000; suport a gires, des de 50.000 fins als 150.000. I queda la partida de màrqueting i promoció, que implica un desemborsament en la franja d'entre 189.000 i 660.000 euros, aproximadament.
El president de Promusicae, Antonio Guisasola, ha aprofitat la publicació d'aquestes dades per reclamar al Govern espanyol "un plus de sensibilitat cap al sector de la cultura". Segons el parer del màxim directiu de la patronal de productors discogràfics, "és hora que a Espanya s'aposti per un sector estratègic no només en termes de creativitat i felicitat per a les persones, sinó des del punt de vista estrictament econòmic i productiu" i ha afegit que "el compromís dels productors espanyols per descobrir cada any nous artistes i impulsar la seva creativitat és enorme"
Guisasola ha recordat que la indústria musical "no gaudeix de subvencions, a diferència de tants altres sectors productius, però tampoc les reclama". Les prioritats per als artistes i productors musicals, ha dit, passen per "assegurar la lluita contra la pirateria d'una vegada per totes, rebaixar amb urgència l'IVA cultural i incloure, en definitiva, la cultura com a prioritat per a l'Executiu central, matèria que hauria de ser objecte d'un gran pacte d'Estat".
