Els imams són triats a través de la seva junta directiva i cal que tinguin formació tradicional o universitària
MADRID, 23 ago. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats islàmiques i mesquites, igual que les esglésies i altres comunitats religioses d'altres confessions inscrites en el Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, tenen "plena autonomia" per establir les seves pròpies "normes d'organització i règim del seu personal" i dret a designar i formar els seus ministres de culte --imams, en el cas de l'Islam--, segons estableix la Llei de Llibertat Religiosa, que va entrar en vigor el 1980.
Per la seva banda, fonts del Ministeri de Justícia han confirmat a Europa Press que l'Estat espanyol "no intervé" en la "formació" dels ministres de culte de "cap" de les confessions inscrites en el Registre d'Entitats Religioses ni tampoc en la "designació" dels mateixos per part de les comunitats religioses, doncs correspon "exclusivament" a aquestes determinar si aquests compleixen amb els requisits. També precisen que són les pròpies comunitats les que poden destituir el ministre de culte del seu càrrec quan així ho creguin convenient.
"Les Esglésies, Confessions i Comunitats religioses inscrites (en el Registre) tindran plena autonomia i podran establir les seves pròpies normes d'organització, règim intern i règim del seu personal", diu la llei orgànica de llibertat religiosa, alhora que reconeix el dret d'aquestes a "establir llocs de culte o de reunió amb finalitats religioses" i "a designar i formar als seus ministres".
D'altra banda, l'Acord de Cooperació signat el 1992 entre la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) i l'Estat, recull les definicions tant de 'mesquita' com d''imam'. En el primer cas, assenyala que són mesquites o llocs de culte de les comunitats islàmiques "els edificis o locals destinats de forma exclusiva a la pràctica habitual de l'oració, formació o assistència religiosa islàmica, quan així se certifiqui per la comunitat respectiva, amb la conformitat de la Comissió Islàmica d'Espanya".
Quant als dirigents religiosos islàmics i imams, precisa que són "les persones físiques dedicades amb caràcter estable a la direcció de les comunitats" --inscrites en el Registre d'Entitats Religioses--, "a la direcció de l'oració, formació, assistència religiosa islàmica" i "acreditin aquests requisits mitjançant certificació expedida per la comunitat a la qual pertanyin, amb la conformitat de la Comissió Islàmica d'Espanya".
El president de la Comissió Islàmica d'Espanya, Riay Tatary, ha explicat a Europa Press que el procediment per contractar un imam en una mesquita passa perquè tingui "una formació tradicional o universitària" i sigui triat per la comunitat islàmica corresponent a través de la seva junta directiva.
"El nomenen per exemple per un any i li donen, com a qualsevol treballador, un període de temps, i si veuen que és acceptat per la comunitat, el nomenen", explica Tatary.
A més, en el cas que aquests imams facin classe a nens o adolescents, se'ls exigeix el certificat de delictes de naturalesa sexual, igual que a tots els treballadors que tinguin contacte amb menors.
Si bé, Tatary precisa que no tenen accés a d'altres antecedents penals i, per això, demana a les administracions de l'Estat que avisin la Comissió Islàmica d'Espanya, interlocutora amb el Govern central, d'antecedents penals com els de l'imam de Ripoll (Girona), cervell dels atemptats perpetrats la setmana passada a Barcelona i Cambrils (Tarragona).
