Invita a "forçar-se a callar sobre el passat i mirar al futur"
BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
L'editora Teresa Cremisi ha debutat en la novel·la reivindicant "una societat més lliure" i amb ella, el record de generacions que han quedat destruïdes a l'exili en 'La triomfant' (Anagrama), de marcat caràcter autobiogràfic.
En les seves pàgines, explica la història d'una nena de pare italià i mare amb passaport anglès, que va créixer a l'Alexandria cosmopolita de la postguerra, i el 1956, quan ja era una adolescent, la crisi del canal de Suez a l'Egipte de Nàsser la va arrencar del seu paradís: la família va haver d'emigrar, el pare es va arruïnar i a la mare li va costar molt adaptar-se a la seva nova vida a Milà.
"El paper de l'exiliat, en què em reconec --jo era una exiliada de luxe-- fa que pensi que no es pot avançar explicant el passat, sinó que cal forçar-se a callar sobre el passat i mirar al futur", ha explicat l'autora en roda de premsa.
Preguntada per la visió com a editora de la seva pròpia novel·la, ha dit que si li hagués arribat a les seves mans hauria trobat en ella una veu "fort i original", però no hauria estat segura de com classificar-la.
Sobre el seu llançament a l'escriptura, Cremisi ha dit que sempre s'havia jurat que no relataria res personal, però que ha estat "la tossuderia" i insistència d'un editor bastant llunyà a ella la responsable que aquest llibre veiés la llum.
"Ell coneixia la meva passió per Orient i sabia que col·leccionava fotos antigues del Iemen i Aràbia", ha explicat l'autora, a qui l'editor va demanar que seleccionés una vintena d'aquestes imatges i que posés un text personal sobre el pas del temps, i aquesta ha estat la gènesi d'aquesta novel·la.
Tot i això, després d'aquesta façana es troba una reflexió sobre la llibertat: "La raó per la qual vaig començar la narració és perquè vaig entendre que els meus pares reflectien un món més lliure", on, per exemple, els amors es podien viure amb llibertat, o qualsevol dia un podia anar-se'n en un vaixell.
"Quan la història va sacsejar aquelles persones els va fer canviar. Tenien un estatus en una societat i d'un moment a l'altre ja no eren ningú. Així és com acaben els deportats, exiliats i refugiats", ha dit l'escriptora, que ha considerat aquesta novel·la una manera de retre homenatge a la generació dels seus pares i que quedi un rastre d'aquella època.
Tot i que, segons ha dit, no són vedets, sí són "dignes representants d'una societat més anarquista i més lliure, amb més llibertat".
Tot i això, la novel·la és un buit sobre la seva carrera com editora, ja que aquest tema està, sorprenentment per a la premsa, absent --segons ha relatat--: "Sorprèn als periodistes en general que no hagi donat espai a aquest ofici que adoro".
"Ser editor és una de les feines més boniques del món perquè et permet viure amb les coses de l'esperit i del comerç", ha celebrat Cremisi, que ha assegurat tenir la impressió que si portés aquesta passió editorial a la seva novel·la, trencaria tot l'equilibri.
En canvi, volia fer un "relat de supervivència", sobre la conquista de somnis i del món, tractant sobre l'heroïcitat, i les batalles còmiques del món editorial no encaixaven en aquesta història, tot i que sí ho facin en un relat futur, si es trina, ha dit.
FEMINISME
Una altra de les lectures que ha sorprès a l'autora és la que s'ha fet a Itàlia sobre el feminisme de les seves pàgines, extrem amb el qual no està d'acord, ja que no ha tingut "la sensació" d'estar escrivint un llibre feminista, només de reivindicar el món amb un cervell de dona.
"Si dius això sembla que renegues de la germandat de les dones, i si vols companyia d'homes perquè vols aventures diferents, sembla que abandones les dones", ha expressat Cremisi, convençuda que no és feminista, sinó que està interessada per la igualtat salarial i social entre els dos gèneres.
