Actualitzat 30/03/2017 10:19

Laura Ferrero presenta un llibre de relats de "piscines buides" que les persones amaguen

BARCELONA, 1 nov. (EUROPA PRESS) -

Laura Ferrero ha debutat aquesta tardor amb 'Piscines vacías' (Alfaguara) un llibre amb el qual vol parlar de les "piscines buides" que cada persona amaga, d'aquelles coses que passen i que s'obliden sense arribar a superar-se.

Com ha explicat l'autora en una entrevista d'Europa Press: "Imagina't un jardí amb una piscina buida eternament que es va omplint d'engrut, decadent... Això sempre et recorda que aquesta piscina ha tingut un altre ús i que un dia gaudies d'aquesta piscina".

És un llibre de relats en el qual Ferrero parla de la pèrdua, la desgràcia, el desarrelament, la soledat, "la tristesa és com el gran oblidat de la societat perquè sembla que està estigmatitzada", i ha comentat que s'hauria de parlar més de tot això perquè d'aquesta manera la gent tindria menys problemes, i si no, creu que les penes s'enquistaran i apareixeran més.

Ferrero (Barcelona, 1984) ha comentat: "A vegades em fa la sensació que la literatura serveix per donar-li sentit a les coses que no el tenen en realitat", i ha considerat que és de la tristesa o de la desgràcia d'on sorgeix la literatura perquè és com si a les persones els faltés alguna cosa.

Els 26 relats dels quals està format el llibre no tenen un fil comú però tots parlen d'aquests grans temes: "són situacions que ocorren en la vida", tot i que han estat concebuts individualment i en diferents moments de la vida de l'autora, que ha començat a escriure'ls amb 25 anys, que fins temps més tard no es va adonar que estava escrivint un llibre.

"La sensació que tens després de llegir-los és molt semblant", ha comentat l'autora, que ha classificat el llibre de ficció tot i que ha admès que hi ha alguns relats que estan inspirats en experiències personals i altres en persones conegudes.

ESTIL QUE "APUNTA AMB EL DIT"

L'estil utilitzat per l'autora varia en cada relat i cadascun té un propòsit en particular, alguns estan escrits en tercera persona que ofereix al lector l'oportunitat de veure la història des de fora.

Altres els ha escrit en primera persona, cosa que l'autora considera que té més empatia perquè és com si l'estigués passant al lector i també ha escrit alguns en segona persona: "És com si algú t'estigués apuntant amb el dit".

A més, molt pocs personatges tenen nom perquè d'aquesta manera es pugui arribar a qualsevol lector: "M'agrada que el pare sigui 'el pare' que pugui ser qualsevol pare i la mare el mateix, 'ell', 'ella', 'tu'", ha comentat l'autora que ha afegit que a més li costa molt escollir noms per als seus personatges.

Ferrero ja està preparant una nova novel·la, aquesta vegada sense format de relats, tot i que ha confessat que cada capítol, de moment, ha estat concebut com a únic, com si fos un relat, ja que això l'està ajudant a estructurar-se, però el format serà "novel·la, novel·la", sense ser tan dramàtic com aquest, comptarà les anades i vingudes d'una família eivissenca.

"M'agradaria que a la gent li digués quelcom de la seva pròpia vida", assegura Ferrero, que ha confessat que al principi li donava molta vergonya que la gent la llegís i per això tènia els relats guardats i molt pocs havien vist la llum en alguna revista o en el seu blog abans d'aquesta edició.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés