Publicat 31/12/2016 13:58

L'any 2016 acaba amb 44 dones assassinades per violència de gènere

Teléfono 016 contra la violencia de género
EUROPA PRESS

El 36,4% havia denunciat, la proporció de víctimes mortals més gran que demana ajuda en tota la sèrie històrica

MADRID, 31 des. (EUROPA PRESS) -

Un total de 44 dones han estat assassinades al llarg de l'any 2016 per altres tants homes amb els quals van mantenir una relació de parella, tot i que es compten set casos encara en investigació, segons les últimes dades oficials, a 31 de desembre. Aquest any seria així el que menys feminicidis ha registrat des que en 2003 comencessin a recollir-se les estadístiques.

D'acord amb els casos confirmats que maneja la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, aquest any s'han produït 44 crims masclistes pel que ascendeixen ja a 870 les dones assassinades per aquesta causa en 13 anys. També en 2016 ha mort un menor d'edat com a conseqüència d'aquesta xacra i 26 nens i adolescents han quedat orfes de mare.

El primer d'aquests feminicidis s'ha produït a Madrid el 4 de gener, quan va morir a mans de la seva parella Mariana Carmen Radú, de 40 anys. L'últim registrat aquest any en l'estadística oficial ha estat el de Victòria Bertran, una doctora de 57 anys assassinada pel seu marit el passat 19 de desembre a Barcelona.

Amb tot, hi ha set casos en els quals la Delegació del Govern espanyol encara no té clar que es corresponguin amb un assassinat masclista. Es tracta dels feminicidis que han tingut lloc, per aquest ordre, a Fuengirola (Màlaga), Lugo, Madrid, San Bartolomé de Trijana (Las Palmas), Frigiliana (Màlaga), Algesires (Cadis) i Granada.

Aquest últim, el de Granada, ocorregut el passat 28 de novembre, ha estat incorporat per la Delegació del Govern central per a la Violència de Gènere en l'última estadística, com a possible cas de violència masclista, i pel que han quedat orfes tres menors d'edat.

D'incloure's finalment aquestes set morts encara en investigació, ascendirien a 51 els casos, que segueix sent la xifra més baixa des que hi ha estadístiques, un ja que ocupava fins ara l'any 2012 quan es van registrar 52 assassinats de dones amb mòbil de gènere a Espanya. En canvi, l'any amb més feminicidis va ser 2008, que es va tancar amb 76 dones assassinades a mans d'altres tants homes.

ASSASSINADES QUE HAVIEN DENUNCIAT

Un altre de les dades que revela l'estadística oficial és que en 15 dels 44 casos de dones assassinades consta que havien denunciat en algun moment als homes que les venien maltractant, el 36,4% del total. És la taxa més alta des que es van començar a recollir aquestes dades a l'any 2006 ja que mai fins ara s'havia superat el 32% de víctimes mortals amb denuncia prèvia.

De fet, un informe de l'Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) difós aquest any posava en relleu aquests casos. Apuntava, entre d'altres explicacions, que quan interposen la denúncia i se'ls pren declaració no se les escolta com es deuria: Amb freqüència, existint violència habitual només es pren en consideració l'últim episodi, el que implica una avaluació més baixa del risc al qual s'enfronten i per tant, menors mesures de protecció.

Precisament, les avaluacions d'aquest risc policial han estat un dels temes que han centrat l'activitat política en aquest 2016 sobre el masclisme violent, l'any a més que es va constituir la subcomissió parlamentària al Congrés que haurà d'establir les bases per a un Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.

REFORMA DE LES AVALUACIONS DE RISC

El mes de setembre passat van entrar en vigor nous qüestionaris d'avaluació en els quals el Ministeri de l'Interior portava gairebé dos anys treballant mitjançant un grup interdisciplinari en què participaven acadèmics i membres de les Forces i Cossos de Seguretat. L'objectiu és afinar els diagnòstics i poder dissenyar plans policials de protecció personalitzats.

Aquests diagnòstics queden recollits al VioGén, un sistema estadístic on figuren tots els casos sota seguiment policial per violència de gènere classificats en funció del risc que es presumeix, està la víctima. Des de la seva posada en marxa el juliol del 2007 han passat per allà més de 435.000 casos de violència de gènere i a 30 de novembre comptava amb 52.279 actius dels quals 3.573 ho eren per risc mitjà, 169 per risc alt i 8 per risc extrem.

Segons les dades del ministeri de l'Interior recopilades per Europa Press, aquest sistema compta actualment amb 38.000 usuaris de diferents entitats i institucions públiques que tenen accés a aquesta informació i comparteixen dades. L'objectiu del Govern central per a 2017 és seguir ampliant aquesta base incorporant als serveis sanitaris i d'assistència social, així com posar en explotació l'intercanvi automatitzat d'informació amb Institucions Penitenciàries.

DONES JOVES

Respecte al perfil de les dones assassinades aquest any, la meitat encara tenien una relació amb el seu assassí i l'altra meitat havien trencat o n'estaven en procès. El 56,8% eren de nacionalitat espanyola, el que apunta un altre cop a una alta representació de les estrangeres entre les assassinades ja que en el conjunt de la població, no ascendeixen ni al 12% del total d'habitants.

Per edats, els grups més amplis tenien entre 31 i 40 anys i entre 41 i 50, amb 12 assassinades d'aquests perfils a cadascun dels trams. No consten noies menors d'edat assassinades aquest any pels seus nuvis o ex nuvis però sí figura l'assassinat d'un menor en el marc d'un delicte de violència de gènere contra la seva mare i hi ha un cas més en investigació.

Pel que fa als assassins, 35 dels 44 han estat detinguts i posats a disposició judicial mentre la resta es van suïcidar. La majoria, més del 65%, eren espanyols i amb un perfil d'edat molt semblant al de les seves víctimes (24 tenien entre 31 i 50 anys).

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, els Jutjats de Violència Sobre la Dona van rebre fins a setembre 108.643 denúncies en aquest sentit i només entre juliol i setembre, el 69,5% dels homes jutjats per delictes de violència de gènere han estat condemnats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés