Les fundacions es reivindiquen com forma d'incidència social en el seu Dia Europeu
BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
El 40% de les 112 fundacions creades a Catalunya des d'inicis de 2015 es dediquen a afers socials i de salut, en resposta a la creixent demanda d'aquest tipus de serveis durant la crisi, segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
El president de la federació, Pere A.Fàbregas, ha explicat en una entrevista d'Europa Press que les fundacions han sostingut els últims anys una gran part de les necessitats socials que no arribava a cobrir l'àmbit públic, i han vist augmentar els seus beneficiaris tot i que els ingressos han disminuït, per la reducció de les donacions i subvencions i amb els tipus d'interès a zero.
Tot i que aquesta situació comença a repuntar, Fàbregas ha destacat que una llei de mecenatge equiparada a la francesa --amb la possibilitat de desgravar el 66% dels impostos, respecte del 35% de l'espanyola-- incentivaria encara més les donacions, davant del fet que la millora fiscal de 2014 ja va suposar una certa millora.
En aquest context de descens d'ingressos, "algunes fundacions han desaparegut, tot i que poques, afortunadament", i en una proporció menor a la d'empreses que han tancat, ha observat, i ha destacat que han pogut afrontar la crisi amb voluntat i imaginació.
Després de dos anys en el càrrec, el president ha subratllat la necessitat que les fundacions es donin a conèixer a la societat, amb actes amb motiu del Dia Europeu de les Fundacions i els Donants, que celebra aquest any la seva tercera edició, tot i que també durant la resta de l'any i apostant per la transparència, tot i que ha lamentat certa "pornografia de la transparència" que s'ha creat arran de casos de corrupció.
112 FUNDACIONS NOVES
Entre gener de 2015 i juny de 2016 s'han registrat 112 fundacions noves a Catalunya, i un 15% són de l'àmbit de la formació i l'educació --moltes vinculades a la inclusió social--, un 15% són culturals i un 8% d'investigació --la majoria de salut--.
S'han registrat un homòleg de fundacions dedicades a l'habitatge, una categoria que no era tradicional i que ha sorgit en resposta a l'emergència habitacional que ha comportat la crisi, i que assenyala com una mostra que les fundacions han respost a bona part de les demandes socials.
Entre les restants, destaca que la tendència que el 8% ha estat destinat a l'afany emprenedor, la innovació i la gestió empresarial --un final diferent al benèfic-- i un percentatge semblant han estat les d'esports, amb l'èmfasi a crear un espai de convivència i valors, mentre que la resta han estat destinades al medi ambient i la cooperació.
A més del 40% destinat específicament a afers socials, moltes de les noves fundacions tenen una repercussió directa en temes d'aquest àmbit, per exemple amb la promoció dels esports i la formació com forma d'inclusió social.
La coordinadora té 500 fundacions catalanes inscrites, amb cada vegada més incidència social, i entre les quals figuren el 80% de les quals es dediquen a la investigació a Catalunya, i han estimat que a Espanya un 13% de les declaracions de la renda van fer deduccions per haver donat a les fundacions.
Fàbregas ha reivindicat les fundacions com una eina adequada per establir "un diàleg públic-privat", i ha dit que la federació s'ha inscrit fa poc en el registre català dels grups d'interès, un tràmit obligatori per a la incidència política.
Ha observat que en ocasions les persones desconeixen que algun servei està ofert per una fundació, davant del que cal que aquestes facin un esforç per transmetre a la societat la seva actuació, i ha afegit que les persones mostren molta sensibilitat per temes pròxims, que afecten familiars, i sobretot davant d'emergències.
Els serveis socials i l'educació copen més de la meitat dels llocs de treball en les més de 1.880 fundacions que hi ha a Catalunya --segons un estudi de Pricewaterhouse Coopers--, amb un 27% i un 26% respectivament dels treballadors, davant del que la Coordinadora de fundacions ha reivindicat que es tracta d'un sector "molt social".
