Actualitzat 31/03/2017 03:43

De Kerangal viatja a la violenta i antiga cinematogràfica Lampedusa en una novel·la

En la història planteja com l'illa ha adquirit un nou significat polític

BARCELONA, 21 nov. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora francesa Maylis de Kerangal rellegeix en la novel·la 'Lampedusa' (Anagrama) les connotacions "de violència" d'aquest topònim italià pels naufragis d'immigrants entorn d'aquesta illa siciliana, deixant enrere el seu vincle amb la ficció cinematogràfica i literària que van aconseguir per a ella directors com Luchino Visconti i Burt Lancaster.

"Aquest nom ha catalitzat moltes imatges, i avui només es pensa en la tragèdia, però abans dels naufragis, em recordava l'autor de 'El Gatopardo', pel·lícula amb Burt Lancaster", ha explicat l'autora en roda de premsa a Barcelona, convençuda que aquest nom ja no remet a la ficció sinó a la violència.

La història versa sobre el nom homònim de l'illa italiana, coneguda per la tràgica crisi migratòria en què centenars de persones han perdut la vida els últims anys, i com aquesta cara es contraposa a les seves ressonàncies literàries i cinematogràfiques capitalitzades per cintes com 'El Gatopardo', que, tot i això, retrataven una aristocràcia decadent.

Per a ella, 'El Gatopardo' mostra "el final d'un món" encarnat per una aristocràcia desfasada respecte a la Itàlia real i molt endogàmica, un món sintetitzat de manera molt potent en l'escena del ball de la cinta, ja que fa una analogia amb la vella societat opulenta que no s'integra en les societats europees.

"Crec que és una pel·lícula política amb molta força", ha dit l'autora, que ha considerat que el món es va podrint, i que en l'imaginari actual, la paraula Lampedusa condueix a aquesta imatge al final.

"BRUTALITAT POLÍTICA"

L'autora viatja als ecos del nom de 'Lampedusa': "Lampedusa sona en la seva brutalitat política. El nom ha canviat de sentit, no es pot entendre com s'entenia abans i ha canviat completament", ha insistit, convençuda que la paraula ha fet una volta com un vaixell i que l'illa està totalment al revés.

Amb una protagonista que escolta la ràdio de nit, l'autora ha dit que per a ella, el llibre és com una habitació d'eco perquè avança a partir del que la protagonista sent, a més d'incloure els seus silencis i la seva meditació, construint "una novel·la d'escolta, de silencis i de nit" escrita en la intimitat de la reflexió.

Entusiasmada pels paisatges i els topònims, l'autora va escriure aquesta novel·la amb la finalitat de teixir un vincle entre el nom Lampedusa i el que aquest pot suggerir: "Què se sent quan s'escolta Lampedusa?".

En un passeig que va extraient capes de ficció, com si d'una estratificació es tractés, la novel·la canta als paisatges literaris i cinematogràfics, i afegeix excavacions personals en la imaginació d'una dona: "Al final del llibre només queda el nom real, el d'una tragèdia política que té lloc en el nostre espai polític".

Ha destacat que es tracta d'una història especial en la seva trajectòria com escriptora perquè adquireix "una presa de paraula més política, un llibre més personal" en què la narradora és més visible.

Amb una ambició poètica de rerefons i llançant vincles i analogies, és un llibre concebut per suscitar experiències i sensacions: "Per a mi és molt important l'experiència sensible de lectura sobre un text".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés