Actualitzat 18/03/2016 08:56

Josep Maria Ballarín, el capellà que va unir el missatge evangèlic amb la quotidianitat

Es va fer popular per la seva novel·la 'Mossèn Tronxo' i va tancar la llista de JxSí a Lleida

BARCELONA, 18 març (EUROPA PRESS) -

El sacerdot i escriptor Josep Maria Ballarín ha estat reconegut per unir el missatge evangèlic amb l'actualitat quotidiana des d'un punt de vista irònic i popular i, conegut a Catalunya com Mossèn Ballarín, es va definir a ell mateix com un capellà "atípic".

Compromès amb les seves arrels i Catalunya, Ballarín (Barcelona, 1920) va tancar la llista de JxSí a la demarcació de Lleida per a les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015, després d'assenyalar: "Sentir-se posseït per la teva terra no és política".

El sacerdot va ser especialment conegut després de publicar la novel·la 'Mossèn Tronxo' (1990), que durant la dècada es va convertir en un dels llibres més llegits de la literatura catalana.

Després, va publicar 'Tronxo, m'hi torno' (1994), 'Santa Maria, pa cada dia' --amb el qual va guanyar el Premi Ramon Llull--, 'L'illa de Guacamai' (2006), la compilació de relats 'El bon Déu dels bolets' (1999) i l'autobiografia 'Retrat d'una vida' (1993), entre d'altres.

El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat per la seva trajectòria destacada, i l'abril de 2015 va publicar les seves memòries amb el títol 'El sac dels records'.

En 1941, va ser mobilitzat en la coneguda com a 'quinta del biberó', i a l'acabar la Guerra Civil va ser internat en un camp de concentració; va contraure la tuberculosi, i després va ser enviat a Zamora, on va continuar com militar.

En 1946 va ingressar a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia a Barcelona, i va estudiar Teologia al seminari de Solsona (Lleida), on a l'acabar els estudis va ser prefecte i professor durant sis anys.

Va exercir la tasca pastoral al santuari de Queralt (Barcelona) entre 1958 i 1993, després de ser apartat per un conflicte del qual passa de puntetes en les seves memòries, i des d'aquest any va viure a Gósol (Lleida).

Va ser col·laborador de nombroses publicacions periòdiques com 'Avui', 'Serra d'Or', 'Qüestions de vida cristiana', '[Saó]', 'Xarxa', 'Cop d'ull' i 'L'Erol', i també va participar sovint en espais de ràdio i televisió.

SACERDOT RURAL

Va dirigir la col·lecció 'Blanquerna d'espiritualitat' i les seves obres, que van reflectir la seva experiència com sacerdot rural i la seva vinculació amb el territori, van ser traduïdes al castellà i a l'italià.

La seva prosa té origen en registres, vocabularis i formes d'arrels populars, en les que va mostrar un gran domini.

A més de les obres esmentades, va escriure 'Santa Teresa de Lisieux' (1964), 'Francesco' (1996), 'Paràbola dels retorns' (1980), 'Sant benet, mil zinc-cents anys' (1982), 'Sant Francesc' (1982), 'Terra de mar menuda (1998), 'La flor de l'esperança' (2009), 'Pluja neta, bassals bruts' (2013) i les memòries 'El sac dels records' (2015).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés