MADRID, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
Un grup d'investigadors espanyols pertanyents a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid han provat en ratolins transgènics una nova molècula per lluitar contra l'Alzheimer, els resultats obtinguts han estat positius.
Concretament, s'ha aconseguit disminuir el nombre de plaques a Cortex frontal i hipocamp, i són aquestes les àrees més afectades per l'esmentada malaltia.
D'igual forma en el posterior test de comportament fet a aquests animals s'ha vist que els ratolins transgènics han aconseguit recuperar la memòria en un termini molt curt de temps.
Aquest resultat, que ha estat publicat al 'Journal of Psychiatry and Neuroscience', adquireix gran transcendència ja que és la prova final que necessiten els laboratoris farmacèutics perquè puguin començar la fase preclínica abans d'arribar a l'estadi final de la comercialització del fàrmac, "la qual cosa seria un gran avanç per als malalts d'Alzheimer".
La molècula usada és ASS234, descoberta per aquest grup d'investigadors espanyols, que inhibeix els enzims monoaminooxidases A i B, acetilcolinesterasa i butinilcolinesterasa, implicades en els processos bioquímics relacionats amb el desenvolupament dels símptomes de l'Alzheimer, fent que aquesta molècula tracti amb èxit el deteriorament cognitiu produït durant el desenvolupament de l'Alzheimer.
ES BUSCA FINANÇAMENT PER AL SEU DESENVOLUPAMENT
La patent que protegeix aquesta molècula ja ha estat aprovada als Estats Units gràcies al treball de l'empresa de consultoria espanyola Inurrieta Consultoria Integral, que al mateix temps té la llicencia de la mateixa.
Actualment, l'estat del desenvolupament d'aquesta molècula està en fase de recerca activa de finançament per iniciar la fase preclínica, tant amb grups farmacèutics, com amb empreses de capital risc.
La molècula ASS234 s'ha desenvolupat com un híbrid d'un inhibidor de les colinesterases, utilitzat en el tractament de la malaltia d'Alzheimer, i un inhibidor de l'enzim monoaminoxidasa B, patentat i desenvolupat pels mateixos investigadors, amb demostrat efecte neuroprotector en diferents models experimentals per a una altra malaltia d'àmplia incidència en la població com és el Parkinson.
La investigació ha estat dirigida per José Luis Marco Contelles, professor d'investigació del CSIC a l'Institut de Química Orgànica General de Madrid, i Mercedes Unzeta, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l'Institut de Neurociències de la UAB.
