Actualitzat 19/04/2016 12:21

Investigadors descobreixen com arriba la cocaïna al cervell

Cocaína
PIXABAY/STEVEPB

MADRID, 19 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Fa temps que se sap que la cocaïna és capaç de travessar la membrana protectora del cervell, tot i això no estava tan clar com es desplaça fins al cervell. Conèixer quin és el mecanisme que usa per arribar i traspassar la membrana cerebral ha estat l'objectiu d'una investigació feta per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Universitat d'Oxford.

   Aquest estudi pioner, que ha estat publicat en la revista científica 'Physical Chemistry Chemical Physics', podrà ser útil per dissenyar, en un futur, medicaments que tractin malalties cerebrals, així com per protegir el cervell i prevenir l'entrada de substàncies tòxiques capaços de travessar la seva membrana, com per exemple la cocaïna.

   A través d'una tècnica que es diu difracció de neutrons els investigadors Luis Carlos Pardo, de la UPC, i Andrew Johnston, Sebastian Busch i Syliva Mclain, de la Universitat d'Oxford, han obtingut la informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de cocaïna.

   "La investigació ha revelat per què la cocaïna travessa de manera directa i efectiva la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques com no ho fan altres molècules", assenyalen.

   L'estudi descobreix com la cocaïna és capaç de recórrer la corrent sanguínia gràcies a les seves propietats hidrofíliques (que tenen afinitat amb l'aigua). La molècula es dissol en aigua perquè pot ancorar al seu voltant molècules d'aigua, formant el que es denominen ponts d'hidrogen.

    Però també ha donat resposta a la incògnita de com la molècula és capaç d'adaptar-se a ambients hidrofòbics (que repel·leixen o que no poden barrejar-se amb aigua) com els que componen la barrera de protecció del cervell, en els quals una molècula hidrofílica no hauria de ser capaç d'actuar.

   En aquest context, la molècula utilitza les propietats hidrofòbiques per enganxar-se al greix de la membrana del cervell 'amagant' les unitats hidrofíliques que, a priori, no la permetrien 'accedir' a aquesta mena d'entorns.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés