Actualitzat 24/05/2016 16:30

La Infanta serà jutjada en rebutjar l'Audiència la doctrina Botín

INFANTA CRISTINA E IÑAKI URDANGARÍN EN PEDRALBES
PEDRALBES/CHANCE

La seva defensa podrà tornar a plantejar aquesta qüestió davant del Suprem quan es dicti sentència

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 29 Ene. (EUROPA PRESS) -

L'Audiència Provincial de les Balears ha acordat mitjançant una sentència que la Infanta Cristina continuï al banc dels acusats i sigui jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en el marc del cas Nóos.

El Tribunal ha rebutjat d'aquesta manera aplicar l'anomenada doctrina Botín sobre la germana del rei Felip VI i altres acusats.

La raó és que els fets concrets pels quals l'acció popular que exerceix Manos Limpias acusa Cristina de Borbó --el delicte fiscal comès pel seu marit, Iñaki Urdangarin, del qual se la considera cooperadora--, han estat també introduïts en la causa per la resta d'acusacions, que són la Fiscalia i l 'Advocacia de l'Estat.

En conseqüència, i després d'haver incorporat ja en les esmentades acusacions aquest fet en els seus respectius escrits d'acusació, s'estima que la seva conducta és perseguible i no es pot aplicar a aquest cas la doctrina Botín.

En el cas el president del Santander els fets que se li imputaven com a presumptament delictius únicament eren introduïts en el procediment per l'acusació popular.

Un altre aspecte que el tribunal destaca en la seva sentència és que la participació dels ciutadans com a acusació popular en aquest tipus de delictes està més que justificada, i que l'esmentat paper no pot deixar-se únicament a l'acusació popular.

La sentència notificada no és recurrible en aquest tràmit, si bé les qüestions prèvies poden tornar a plantejar-se davant del Tribunal Suprem una vegada es dicti la sentència, segons informen fonts jurídiques.

D'aquesta manera, el tribunal que enjudicia el cas Nóos desestima les qüestions de falta de legitimació invocades per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses en una sentència de caràcter molt tècnic que s'estén al llarg de 85 pàgines.

HISENDA SÍ QUE SOM TOTS

Respecte a les al·legacions de les parts relatives a la naturalesa del bé jurídic protegit en el delicte fiscal, la Sala, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, estima que és de naturalesa supra individual, col·lectiva o difusa.

Això s'allunya de les tesis defensades durant les qüestions prèvies per l'Advocacia de l'Estat en el sentit que "Hisenda som tots" és un simple lema publicitari no aplicable al dret.

Així, encara que fora possible identificar un perjudicat concret, no ha de ser el Ministeri Públic qui monopolitzi tota l'acusació "ja que la lesió del bé jurídic protegit provoca un detriment en el pressupost necessari per procurar l'assignació equitativa dels recursos públics i compromet la consecució de les finalitats de la política econòmica i social que han de ser garantides en un Estat social i democràtic i de dret".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés