Un total de 114.207 persones van obtenir la nacionalitat espanyola el 2015, un 44,5% menys que el 2014
MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
La immigració va augmentar un 12,5 % l'any passat, quan per primera vegada des del 2010, van arribar a Espanya més estrangers dels que se'n van anar. Així, es confirma un balanç positiu de 38.317 nous habitants, un 169% més que el 2014. La sortida d'espanyols va continuar: prop de 99.000 nacionals van abandonar el país el 2015, un 23% més que un any abans.
Així es desprèn de les xifres provisionals de població de l'Institut Nacional d'Estadística, segons les quals l'1 de gener del 2016 Espanya tenia 46.438.442 habitants, 11.142 menys que un any abans. En termes relatius, la caiguda va ser del 0,02% respecte al 0,13% de la caiguda registrada el 2014 o el 0,46% del 2013, per la qual cosa "es desaccelera" la reducció poblacional.
En termes generals, la reducció més important es va produir en el grup de 20 a 39 anys, amb 389.662 joves menys, i entre els menors de 10 anys, amb 63.286 nens menys que un any abans. També va caure en els més grans entre 65 i 69 anys, amb 9.129 persones menys.
Tot i que en general la població es va reduir, la d'espanyols va augmentar en 24.313 persones pel procés de nacionalitat espanyola al qual es van acollir 114.207 forans. Els estrangers, per la seva part, van disminuir un 0,8 % i comptaven l'1 de gener del 2016 amb 4.418.898 persones, 35.456 menys que un any abans.
L'INE atribueix aquesta caiguda al fet que el 2015 van morir 2.753 persones més de les que van néixer i se'n van anar 8.389 persones més de les que van arribar: es van registrar 343.614 immigracions des de l'estranger i 352.003 emigracions a altres països.
Amb tot, es va produir un augment del 12,5 % en la immigració, mentre les emigracions van caure un 12,1%. Aquest saldo migratori va ser positiu a Madrid, les Canàries, les Balears, Galícia i Ceuta i negatiu a la resta del país. Tot i això, són les Balears, Madrid, les Canàries, Múrcia, Navarra i Catalunya les úniques autonomies que créixer en població el 2015.
ARRIBEN UN 10,2% MÉS D'ESTRANGERS
En total, van arribar 291.387 estrangers l'any passat, un 10,2% més que el 2014, respecte dels 253.069 que se'n van anar, un 20,9% menys. Van deixar, així, el primer saldo positiu des de l'any 2010, amb 38.317 nous immigrants, un 169% més que al tancament del 2014.
Entre les 20 nacionals amb més flux migratori, Itàlia (9.131) i Veneçuela (7.992) van presentar els saldos positius més importants, amb més immigrants que emigrants, i Ucraïna l'increment percentual més elevat, amb un augment del 35,5%.
Les principals nacionalitats dels immigrants l'any passat van ser, tot i això, la romanesa (28.889 nouvinguts, tot i que 16.043 persones més se'n van anar), la marroquina (23.960) i la italiana (18.574).
Dels 253.069 estrangers que se'n van anar, sobretot població masculina entre 20 i 49 anys, els grups més amplis eren de romanesos (44.943) i de marroquins (26.072), les dues nacionalitats més nombroses al país.
En els 15 països de nacionalitat dels immigrants i a excepció del Pakistan, que va registrar un augment del 0,5%, van disminuir les arribades des d'Espanya, amb més intensitat a l'Equador (-0,62%), Bolívia (-58,2%) i el Paraguai (-56,3%).
PUJA L'EMIGRACIÓ D'ESPANYOLS UN 23%
Pel que fa als espanyols, el flux també va augmentar. L'any passat se'n van anar 98.934, un 23% més que el 2014, dels quals 64.136 havien nascut a Espanya. Mentrestant, van tornar al país 52.227 nacionals, un 27,5% més que a l'any anterior, dels quals prop de la meitat havien nascut a altres països. Al final, va quedar un saldo negatiu de 46.707 persones, el més elevat des d'almenys el 2010.
L'INE detalla que d'aquests espanyols arribats o retornats al país, un 51,3% eren homes i la majoria, procedien de Veneçuela (7.591), França (4.760) i el Regne Unit (3.522).
En canvi, els principals receptors d'emigració espanyola van ser el Regne Unit, França, Alemanya, els Estats Units i l'Equador, lloc al qual es dirigia fonamentalment població nacionalitzada i nascuts a Espanya menors de 15 anys. En general, l'emigració d'espanyols es va concentrar en els grups de 25 a 44 anys.
L'INE recull, d'altra banda, els moviments migratoris dins del territori nacional i assenyala que Madrid, les Canàries i les Balears van presentar els saldos positius més elevats de totes les comunitats autònomes, mentre Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Andalusia van veure més ciutadans anar-se'n que arribar des d'altres territoris.
LA NACIONALITZACIÓ CAU UN 44%
L'estadística de població i migracions ofereix, a més, un apartat sobre adquisició de nacionalitat espanyola que revela que el 2015, la van obtenir un total de 114.207 estrangers residents a Espanya, un 44,5% menys que el 2014. El 70,1% va obtenir la nacionalitat complint requisits de residència i el grup més nombrós tenia entre 35 i 39 anys.
Les nacionalitats d'origen més freqüents van ser la marroquina (24.247), l'equatoriana (13.931), la colombiana (11.872), la boliviana (11.165) i la dominicana (8.150), tot i que consten alhora 6.952 peruans d'origen nacionalitzats, al costat de cubans (3.070), argentins (3.055) pakistanesos (2.793), veneçolans (2.326) i brasilers (2.274), entre d'altres.
