Actualitzat 12/09/2016 16:17

Guindos diu que no va tenir cap "dilema moral" amb les 'black' i qüestiona la preparació de Rato a Bankia

Luis de Guindos
EUROPA PRESS

MADRID, 12 Sep. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, revela en el seu llibre 'Espanya amenazada' que Rodrigo Rato va accedir a la presidència de Caja Madrid el gener del 2010 després d'una negociació política d'any i mig i, en especial, després d'una "dura batalla interna dins del PP", i arriba a qüestionar la seva preparació al capdavant de l'entitat financera.

En el llibre relata que el nomenament de Rato va comptar amb el pacte de tot l'espectre polític (PP, PSOE i IU), més sindicats i organitzacions empresarials, nomenament que el ministre qüestiona obertament: "Algun banquer o gestor acreditat? Ni per indici". En aquest punt, revela que va ser el mateix Rato qui va demanar el lloc a Rajoy i que aquest va haver de considerar la capacitat de qui va pilotar la política econòmica "amb èxit reconegut" durant els governs de José María Aznar, de manera que afegeix que "no tenia per què ser un mal banquer".

De Guindos arriba fins i tot a posar en dubte la preparació de Rato com a director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). Així, recorda que a l'estiu del 2007 va trucar el llavors màxim responsable de l'FMI per dir-li que no li agradava l'esdevenir de l'economia mundial i que aquest, en canvi, no semblava tan preocupat.

"Rato no és economista, ha estat sobre tot un polític (...). No em vaig quedar molt tranquil després de la conversa", diu el ministre, després de qualificar després com a "molt decebedora" la seva sortida de l'FMI abans de complir-se el seu mandat i després del "triomf" que el mateix va suposar per a la diplomàcia espanyola.

Sobre Bankia, De Guindos assegura en el seu llibre que els dos majors "errors" entorn de l'entitat van ser, primer, la fusió de Caja Madrid amb Bancaja ("es mirava aquella fusió com la suma de dues pomes podrides de les quals no es podia esperar res de bo") i, després, la sortida a Borsa de la nova entitat, objectiu per al qual assegura que es "van forçar voluntats" i no es van tenir en compte els fonaments econòmics.

En aquest punt, De Guindos diu que va dinar amb Rato l'endemà de la fusió i que li va traslladar que s'estaven equivocant, i Rato va contestar que l'entitat necessitava guanyar mida per millorar el balanç i que totes les caixes s'estaven fusionant en els famosos SIP (Sistema Institucional de Protecció), dels quals el mateix ministre recorda que van ser "rebatejats en clau d'humor negre com RIP".

DIMISSIÓ DE RATO

El ministre fa un relat detallat de la situació de Bankia i la seva nacionalització i assegura que en aquells anys era el "principal problema financer d'Espanya" i, al seu torn, Espanya es percebia com el "gran problema" per a la zona euro. A mesura que es produïen els esdeveniments entorn de l'entitat, subratlla, Rato es va adonar que no podia presidir una entitat nacionalitzada per un Govern del PP.

"No tenia un pas. Aquesta va ser la verdadera raó que presentés la seva dimissió, curiosament a Rajoy, en lloc de fer-ho davant del Banc d'Espanya", reitera de Guindos, després de preguntar-se si un polític pot presidir un banc. "La condició és que ho dirigeixi com a tal, i Rato no ho va entendre així. Va tardar temps a adonar-se que havia de professionalitzar la gestió de l'entitat", indica.

Sobre Bankia, també afirma que Fernández Ordóñez va ser una "figura clau" en els esdeveniments de l'entitat financera i revela que en algun moment fins i tot va llançar un "salvavides" a Rato amb l'oferta de deixar-lo com a president sense funcions executives, amb un conseller delegat amb plens poders. Goirigolzarri era el candidat, indica De Guindos, "però no va acceptar el joc".

FUSIÓ AMB LA CAIXA.

També relata com durant els primers mesos de 2012, Rato va anar a veure'l al seu despatx unes quinze vegades, la meitat d'elles sol, i en una d'aquestes ocasions el va informar del frustrat projecte de fusió amb La Caixa. L'acord, explica, consistia que Isidre Fainé presidís l'entitat resultant fins a la jubilació i després Rato passaria a ser el primer banquer d'Espanya. També li va plantejar una fusió amb Liberbank i Unicaja, que tampoc va sortir endavant.

En relació amb la situació financera de Bankia, De Guindos diu que el diumenge 6 de maig del 2012 i a petició de Rato va reunir Emilio Botín (Banc Santander), Francisco González (BBVA), Isidre Fainé (La Caixa) i al propi Rato (Bankia) al Ministeri per parlar de l'entitat madrilenya. Al llarg de dues hores, relata que Rato va explicar el seu pla (demanar 7.000 milions d'euros per a l'entitat) i va escoltar les intervencions dels banquers, la més dura, la de González, que va tenir amb el suport de Botín, davant d'un Fainé "tebi", i que no va convèncer el ministre, que va traslladar a Rato la necessitat de nacionalitzar l'entitat.

Sobre l'escàndol de les 'targetes black', el ministre diu que pel que fa a Goirigolzarri ñi va traslladar que el problema mai va tenir un "dilema moral" sobre aquesta qüestió, i afegeix que els gairebé sis mesos que van transcórrer entre l'enviament del cas a la Fiscalia i la decisió del jutge van ser d'un "soroll polític enorme". "Diguem que les bales em xiulaven molt a prop", indica De Guindos, després d'admetre que ha tingut "alguna inquietud i situació tensa" en aquells dies, malgrat tenir el "suport" del president del Govern espanyol.

D'altra banda, afirma que la situació de Bankia va precipitar la sortida de Miguel Ángel Fernández Ordóñez del Banc d'Espanya abans que complís el seu mandat, després de constatar el Govern espanyol que la situació era "insostenible", com també va traslladar a De Guindos el mateix Emilio Botín. L'elegit va ser Luis María Linde, que tenia també el suport de Montoro, tot i que Rajoy havia posat un altre nom a sobre de la taula. "El president va acceptar el nostre criteri. Vam argumentar que era millor nomenar algú que provenia del propi Banc d'Espanya", afirma.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés