Publicat 03/04/2016 10:26

El Govern ultima el protocol d'acollida de refugiats i preveu una batalla competencial

El secretario de Igualdad, Migraciones y Ciudadanía, Oriol Amorós
EUROPA PRESS

BARCELONA, 3 abr. (EUROPA PRESS) -

La Generalitat i els ajuntaments catalans han ultimat les bases per a la creació d'un protocol propi d'acollida de refugiats, fruit del treball conjunt amb entitats intensificat aquest mes de març i, després, el Govern preveu lliurar una "batalla competencial" amb l'Estat perquè reconegui les seves competències d'acollida i integració.

En una entrevista d'Europa Press, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha explicat que es tracta d'un protocol operatiu, que preveurà els diferents perfils de les persones que poden arribar i sobre les quals l'Estat no n'està informant, ha dit.

Amorós ha recordat que el Pla de Protecció Internacional aprovat a Catalunya el 2014 preveu elevar una proposta jurídica de reforma de la Llei d'asil a l'Estat perquè s'assumeixi l'acollida des de Catalunya, per la qual cosa el Govern preveu presentar una "reforma legislativa" per demanar les competències.

A més, la Generalitat també es proposa començar a planejar "quina serà la política d'asil i refugi en el nou país", ha afirmat Amorós, que ha dit que de moment la prioritat és atendre els refugiats que van arribant, i que a mitjans d'abril seran 250.

"DIREM A L'ESTAT QUE APLIQUI LA LLEI"

Ha defensat que l'actual Llei d'asil ja reconeix, a la seva disposició addicional quarta, que l'acollida i integració són competències de comunitats autònomes i ajuntaments, però a la pràctica aquesta disposició no s'aplica perquè la llei no té reglament i s'utilitza el de la llei anterior.

"Farem una batalla jurídica. Direm a l'Estat que apliqui la disposició addicional quarta, que apliqui la llei", i que es coordini amb qui pot ajudar millor en aquesta acollida, que són els governs locals i autonòmics.

"Amb o sense competències, farem el treball d'ajuda a les persones", ha defensat Amorós, que ha qualificat d'absurd un suposat escenari en el qual s'ajudi des de la Generalitat a la inserció laboral d'algú i l'Estat li retregui que no és la seva competència.

4.500 PLACES

Durant les tres primeres setmanes que porta Amorós al capdavant de la Secretaria --que va dirigir entre 2006 i 2010--, ha assenyalat que les 4.500 places d'acollida que ha proposat la Generalitat són una xifra "irrellevant" des del punt de vista demogràfic.

En aquest sentit, ha argument les fluctuacions que registren cada any els milers de persones estrangeres arribades a Catalunya --que ha sumat 1,5 milions de persones en els últims 12 anys--.

També ha defensat que el refugi no és una qüestió de solidaritat, sinó que és un dret als països democràtics, i un país no es pot considerar democràtic si davant d'un èxode de sis milions només decideix salvar 71.000 persones o bé 18 persones.

SALVAR UNA VIDA, SALVAR LA HUMANITAT

"Salvar una vida és salvar la humanitat", ha reflexionat, i ha afegit que Catalunya vol encapçalar l'acollida perquè els catalans també han estat refugiats, i les fotografies del camp d'Argelès (França) són idèntiques a les d'Idomeni (Grècia).

"Cada vegada que pugen la tanca, el que estan pujant és la factura de la màfia", ha observat Amorós, que ha reiterat que els refugiats fugen del terrorisme i els autoritarismes, i en cap cas poden equiparar-se als seus botxins.

"Quan d'aquí a 15 anys hi hagi dos milions d'europeus d'origen sirià, organitzats en una diàspora", pressionant perquè Síria es democratitzi i sigui pacífica i oberta, aquestes persones jugaran un rol important, ha reflexionat.

VIES SEGURES

Les dues opcions existents de vies segures, sobre les quals l'Estat té l'última paraula, són els permisos d'estudis i els visats humanitaris, que es donen de manera molt discrecional, ha dit.

Sobre l'obertura d'un corredor humanitari obert per la comunitat de Sant'Egidio a Itàlia, Amorós ha dit que han trencat el setge i ha admès que la Generalitat ha tingut converses amb ONG internacionals sobre aquesta qüestió, que creu que es podria portar a terme en altres governs no estatals.

Amorós ha reconegut que hi ha un problema de detecció dels sol·licitants d'asil, davant de fets com que a Tarragona només es fes una petició el 2015, i ha explicat que des de la creació del Comitè d'Acollida --que agrupa al Govern català, les entitats i els ajuntaments-- s'està formant els funcionaris públics sobre refugiats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés