Crea un nou model de museus i invertirà 215,7 milions en el sector fins al 2021
BARCELONA, 22 set. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat s'ha proposat que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) creixi al pavelló Victòria Eugènia de Fira de Barcelona a una dècada vista i invertirà 3,7 milions d'euros en estudis tècnics i conceptuals per al creixement del museu a Montjuïc, a més de situar de manera progressiva un centre d'arquitectura a l'Arts Santa Mònica des del 2018.
Ho han anunciat el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, i el director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Jusèp Boya, en una trobada amb els mitjans en què han presentat l'Estratègia Nacional de Museus 2030, que suposarà una inversió de 215,7 milions fins al 2021.
La suma del pavelló firal és un esperat anunci per al MNAC, que precisament aquest mes de juliol va posar damunt la taula el creixement a 12 anys vista coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal del 1929 i la seva manca d'espai per a mostres temporals i desplegament de la col·lecció d'art català del segle XX.
Segons els representants, l'espai natural per créixer del museu és el pavelló Victòria Eugènia perquè compta amb menys dificultats d'inversió i reforma, respecte al confrontant Alfons XIII, si bé l'Ajuntament de Barcelona va anunciar al juliol que tenia plans per al mateix pavelló que anhela la Generalitat.
El tinent d'alcalde Jaume Collboni va parlar de crear un espai competitiu d'exhibició de mostres internacionals a compartir entre els diferents museus amb un contracte amb Fira fins a cinc anys, la qual cosa Puig i Boya no veuen incompatible amb sumar un espai per al MNAC: els primers anys podrien coexistir usos i més endavant podria ser per al museu.
"Es tracta d'una proposta que elevarem a la comissió tècnica creada pel MNAC i el patronat del museu. No es planteja cap xoc de museus", i aquest no serà un motiu d'enfrontament, ha destacat Puig.
De fet, fins al 2021 està prevista una inversió de 3,7 milions --190.000 per al 2019; 1,7 milions per al 2020, i 1,8 milions per al 2021-- per part de la Generalitat, han detallat tots dos representants que han donat una carpetada definitiva a l'antic pla de l'Esplanada dels Museus que suposava una inversió de 70 milions.
COL·LISIÓ AMB L'AJUNTAMENT
cal destacar que durant l'anunci sorpresa de Collboni al juliol, el tinent d'alcalde va voler deixar clar que el MNAC tindria prioritat en l'ús del nou espai habilitat per l'ajuntament, que va reobrir el debat cultural a la muntanya de Montjuïc.
Una altra de les novetats que preveu la nova estratègia passa per descartar l'opció d'aixecar un museu de l'arquitectura i, fruit d'un consens amb el sector, ha decidit situar un Centre de l'Arquitectura de Catalunya a l'Arts Santa Mònica, tenint en compte que l'actual director Jaume Reus se li acaba el contracte el desembre d'aquest any.
ARQUITECTURA I ARTS VISUALS
"No hi haurà un tancament d'un dia per l'altre, sinó que s'anirà traspassant gradualment, i al principi conviuran les arts visuals i l'arquitectura per fer-la visible a nivell internacional i al gran públic", ha ressenyat el conseller, que ha dit que la inversió del departament en arts visuals no se suprimirà, sinó que anirà a la Fabra i Coats.
El pla descarta de moment la creació de l'antiga reivindicació del museu del còmic, i preveu aportar sortides com la ubicació d'exposicions sobre il·lustració a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
"No ens podem plantejar en aquests moments nous museus com el del còmic, quan tenim 39 de febre en la resta de museus", ha subratllat el conseller, que ha celebrat que la gran novetat del pla és que existeix un nou model de museus que els professionals avalen, després de consultar 200 experts.
MÉS DE 600 MUSEUS A CATALUNYA
Catalunya compta amb 624 equipaments museístics: 114 registrats, 111 extensions de grans museus i 399 col·leccions obertes al públic, i fruit de la crisi han patit una reducció del 6% del seu pressupost, a més d'una pèrdua d'autonomia arran de processos recentralizadors dels darrers anys.
El pla es proposa recuperar l'autonomia i aporta quatre eixos d'actuació: el primer situa un diagnòstic i objectius de desenvolupament guanyant pes la visió d'un "museu social i educador", el segon situa el museu com a centre de desenvolupament, el tercer concreta un pla operatiu a quatre anys vista i el quart proposa una bateria d'indicadors per fer seguiment i contrast.
També parla de sis xarxes temàtiques de museus: la d'Arqueologia --sent la prioritat la recuperació del Museu d'Arqueologia de Tarragona després dels "dèficits" de l'Estat--, la d'Història, la d'Etnologia, Ciència i Tècnica, Art i Ciències Naturals.
