L'abstracció espiritual de Sergi Barnils i els bodegons de Todó envaeixen l'Espai Volart
BARCELONA, 19 Gen. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Vila Casas mostra una exposició antològica de les cares pintades per Gonzalo Goytisolo al llarg de la seva carrera artística, vinculada al gènere paisatgístic i al del retrat per encàrrec, ha celebrat l'artista aquest dijous en roda de premsa.
Un retrat de Juan Marsé --amic de l'artista-- i de l'escriptor Juan Goytisolo --oncle del pintor-- donen la benvinguda a la primera sala de l'exposició 'Persones pintades', que es podrà visitar fins al 26 de març a l'Espai Volart de la fundació.
En aquesta primera sala es poden veure retrats de tarannà familiar i pròxim en posicions disteses a clients per encàrrec o bé a amics i familiars, com la dona del mateix Goytisolo a la qual el pintor va immortalitzar al natural.
Generalment, utilitza collages de fotografia de base per definir els traços generals de la persona pintada, però després utilitza l'oli per donar vida a la persona i conferir-li els seus trets psicològics.
Al començar el seu discurs s'ha definit sense complexos com un mercenari, i en el text del catàleg assegura: "Dins de l'ideari de l'art contemporani no es pot caure gairebé més baix: tirar d'una fórmula esgotada per pintar altres per diners, com una espècie d'artista de lloguer, un venut".
Segons la seva opinió, el gènere del retrat espera una llarga tradició i es pot veure com una ficció narrativa, i és que per a Goytisolo "el realisme és ficció, i no documentalisme".
En una altra de les sales es poden veure encàrrecs institucionals de com el que retrat que va fer per a José Montilla i per a Celestino Corbacho --com a representants de la Diputació de Barcelona-- i també per a José Vilarassau i Ricard Fornesa, entre d'altres personalitats.
A l'Espai Volart 2, ha obert les portes una exposició que mostra la "quinta essència" dels 60 anys de trajectòria del pintor recent mort Francesc Todó --exponent de l'avantguarda figurativa-- amb una selecció de 43 quadres, dels quals 13 són aquarel·les, ha explicat el comissari Àlex Susanna.
'Una música de Cambra' és la primera exposició post-mortem de Todó i fa referència a algunes de les peces, la majoria bodegons i alguns paisatges, que es presenten i que rendeixen homenatge a músics i poetes.
Todó, que va exposar a Barcelona, EUA, Colòmbia i Mèxic, va rellegir el cubisme i el post-cubisme i la seva obra pot assemblar-se a la qual va fer al pintor anglès Ben Nicholson.
Al final de la seva vida, la paleta cromàtica del pintor es va estrènyer, i d'això donen fe algunes de les seves últimes obres exposades a l'espai, que tanca el recorregut amb uns "pinzells traient fum", el que reflecteix la fina ironia del pintor fins al final dels seus dies, diu Susanna.
Finalment, la fundació mostra l'abstracció lírica i espiritual del pintor Sergi Barnils, especialment conegut a Itàlia, i que mostra les seves últimes obres.
"INSPIRACIÓ BÍBLICA"
Barnils ha estat clar després d'assegurar, d'entrada, que les seves pintures parteixen d'una "inspiració bíblica", i de fet el títol de l'exposició presa prestat el nom amb el qual va batejar un quadre: 'Maran lliga', sobre l'arribada de Jesucrist.
Amb obra que remet a Joan Miró, Vassili Kandinski, Jackson Pollock i Paul Klee, Barnils ha explicat que el seu anhel amb l'abstracció es basa en una intensa recerca d'elevació de les regions espirituals de la persona.
