Allan Sekula, Susan Meiselas i Oriol Vilanova dialogaran amb l'artista
BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Antoni Tàpies dedicarà gran part de la seva programació per al 2017 a la fotografia i la imatge crítica de la mà d'Allan Sekula, Susan Meiselas i Oriol Vilanova, i començarà una lluita per reposicionar la figura de l'artista informalista en el panorama artístic i de pensament amb projectes d'investigació en el marc del seu centenari el 2023.
Ho ha anunciat aquest dimarts el director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, a la presentació de la nova temporada expositiva, que ha destacat que el reguitzell d'artistes citats dialogaran amb Tàpies, qui aquest dimarts hauria complert 93 anys, ha recordat.
Aquests noms faltaven en el relat de la fundació, que tracta de "traçar una línia molt precisa" en la història de l'art de la segona meitat del segle XX, ha defensat Guerra en la seva presentació.
Així, l'any expositiu arrencarà el 5 de febrer amb la mostra 'Diumenge' dedicada al jove artista Oriol Vilanova qui en el marc d'una "pràctica de diumenge" es dedica a comprar postals en mercats i rasclets com el del Mercat de Sant Antoni.
L'exposició mostrarà una revisió gairebé completa i ambiciosa dels postals de Vilanova, que ja ha col·leccionat 30.000 d'aquestes imatges de record d'un lloc, i amb aquest projecte la fundació es convertirà en un museu de totes les èpoques i àmbits geogràfics.
"No es tracta de despertar l'obsolescència de les imatges, sinó de pensar un nou col·leccionisme i una nova economia amb un tipus de material que ens farà repensar la valorització de les obres d'art que introduim als museus", que les imatges es diluiran en una multitud, ha observat Guerra.
El juny, farà parada en la fundació la primera exposició a Espanya dedicada al viatger incansable Allan Sekula (1951-2013), nom destacat de la fotografia moderna en la segona meitat del segle XX.
En el recorregut, mostrarà dos grans blocs de treball centrats a l'impacte de l'incipient globalització dels anys 90 en l'economia marítima, i per reflectir aquesta preocupació es veuran els seus treballs 'Fish Story' (1989-1995) i 'Shipf of Fools / The Docker's Museum' (2010-2013).
Com a projecte artístic relacionat amb l'exposició de Sekula, el juny es desplegarà la iniciativa 'Opavivará!', promoguda pel col·lectiu artístic amb el mateix nom, que portarà a peu de platja de la Barceloneta debats relacionats amb la "turistificació intensiva" que l'economia marítima queda com a imatge d'antiquari marginada o exiliada de la ciutat.
"És una oportunitat per generar debats sobre la transformació urbana de Barcelona marcada pel que ha succeït en el mar", ha subratllat Guerra.
A l'octubre, serà el torn de l'exposició dedicada a la fotoperiodista Susan Meiselas (Baltimore, 1948), a qui Guerra s'ha referit com una gran "repatriadora d'imatges", ja que després d'immortalitzar a protagonistes de les revolucions centreamericanes, anys després ha tornat a trepitjar el terreny per recontextualitzar les seves instantànies.
"LA IMATGE NO HO SIGNIFICA TOT"
Per a Meiselas, "la imatge no ho significa tot", ha ressaltat Guerra, que ha explicat que a l'exposició --coproduïda amb Jeu de Paume-- es podrà veure una retrospectiva de la fotògrafa que amb la sèrie 'Carnival Strippers' va accedir a la històrica agència Magnum.
El seu contracte infreqüent va fer que a l'arribar al Kurdistan iraquià a començament dels 90 per documentar la massacre d'Anfal, ordenada per Saddam Hussein, ha considerat que la fotografia no podia oferir evidència d'un crim, i llavors va començar un projecte de la història visual d'aquest poble per evidenciar l'assassinat d'una societat civil constituïda.
PROACTIVITAT AMB TÀPIES
L'objectiu del pròxim any també serà el de rellançar la figura d'Antoni Tàpies amb l'impuls proactiu de línies investigació i exposicions itinerants, ja que l'estudi de la figura ha caigut per un relleu generacional de les noves generacions.
"Cal reposicionar Tàpies, no només com un autor, sinó com un cas d'estudi" pel seu paper en la modernitat que emergeix a l'Estat durant el franquisme, ha dit el director, que ha considerat preocupant la baixa de l'interès per la figura.
"Hem de preparar un programa a cinc anys vista per arribar al centenari amb un nou Tàpies que hagi generat investigació, s'hagi reintegrat als museus del món, queden molts aspectes per estudiar, debatre, il·luminar", ha subratllat.
PRESSUPOST D'1,7 MILIONS
La fundació comptarà per al pròxim any amb un pressupost d'1,7 milions d'euros, dels quals 950.000 procedeixen d'administracions públiques, mentre que 750.000 procedeixen de recursos propis, com ha passat l'any passat.
Malgrat que la fundació és privada, Guerra ha subratllat la vocació 100% pública del museu, i ha lamentat que "amb aquest pressupost es fa molt difícil mantenir aquest edifici, el primer modernista de la ciutat, i una col·lecció de 3.000 obres".
"Necessitem incrementar la participació pública per poder posar en marxa més mesures i accions que permetin atreure més recursos privats", ha argumentat el director, que ha dit que la fundació té 70.000 visitants, dels quals 15.000 participen de programes públics.
