BARCELONA, 24 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Gaspar de Barcelona es mou entre el pop i el minimalisme en l'exposició 'Trash' a càrrec de l'artista mexicà Stefan Brüggemann, qui posa en dubte les "escombraries" físiques, mentals i de tota mena que es genera en les societats capitalistes d'Occident, ha explicat el creador aquest dijous en roda de premsa.
La mostra, que es podrà veure fins al 5 de febrer, part de la rèplica d'una sèrie de caixes de cartró, que aquest material es veu reemplaçat per miralls de vidre i una serigrafia manual que a dues cares mostra la paraula 'Trash' com a sinònim d'escombraries.
L'ús del mirall serveix per delatar el narcisisme hipercapitalista que la imatge de l'espectador i l'acte del consum es fusionen, i per mostrar aquest material com un reflex de la recerca constant del present i el futur: "En la creació del temps actual no assimilem el present".
Brüggemann (1975, Ciutat de Mèxic) viu a cavall de Londres i Mèxic i per a les seves creacions treballa en una idea conceptual per donar-li forma després al taller de manera molt espontània amb diferents materials i formes que donen lloc a una nova sèrie, com la que obre a Barcelona.
Les 'Trash Mirror Boxs' (2016), que en un format preliminar es van poder veure abans a Eivissa, es poden veure en diferents sales i prenent diferents formes: en la primera sala una caixa posada a sobre d'una peanya rep a l'espectador que es veu envoltat de 40 grans cartells que donen testimoni del procés creatiu de l'artista.
En la següent sala 'This work is realizaed when it is destroyed' les caixes de miralls de vidre i altres de fusta donen la sensació d'entrar en el muntatge de l'exposició per desig exprés de l'artista que vol donar sensació d'obra inacabada.
WARHOL, WEINER I ANDRÉ
El creador mexicà, que beu d'influències com Andy Warhol, Lawrence Weiner i Carl André, ha destacat la seva voluntat expressa de plantejar friccions i preguntes perquè l'espectador completi els significats de l'obra.
En una altra sala destacada l'artista mostra les caixes en forma de piràmide per parlar de les jerarquies de coneixement que existeixen a la societat.
La mostra culmina amb una sala presidida pel poema 'From moment to moment in no time' en el que es converteix en tota una declaració d'intencions del recorregut.
