Girona reuneix un miler de professionals per redefinir "el metge del futur"
GIRONA, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
El III Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que ha reunit aquest dijous a Girona a un miler de professionals, ha proposat la creació d'una prova personal d'habilitats de comunicació per poder accedir al grau de Medicina, i que no es tinguin en compte sol les aptituds acadèmiques per ser facultatiu.
En declaracions a Europa Press, el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i president del congrés, Jaume Padrós, ha explicat que aquest proposta s'inspira en les universitats nord-americanes, que tenen molt en compte "el perfil i la idiosincràsia personal" dels aspirants a metge a l'hora d'entrar a la facultat.
Segons la seva opinió, aquest aspecte és "un element nuclear" i les universitats catalanes tenen autonomia per incorporar-lo, raó per la qual el congrés traslladarà aquesta idea als centres universitaris, als consellers respectius i als representants polítics, ha afegit.
"Tenim un sistema molt bo d'avaluació acadèmica i competencial, però tenim llacunes", ha manifestat Padrós, qui ha explicat que el 40% dels nous col·legiats procedeixen de fora de la UE i no se sap la seva formació prèvia, el que és una contradicció perquè molts metges catalans se'n van a l'estranger.
Aquesta proposta s'inclou en la ponència 'Com cal formar el nou metge? (La formació del metge del futur)', que veu necessari "plantejar si seria adequat establir proves d'accés a les facultats de Medicina que, més enllà de l'expedient acadèmic, valorin les necessitats per a un nou perfil de metge".
També planteja introduir modificacions en el currículum de Medicina per "prioritzar les habilitats i coneixements que realment necessita el metge del futur", focalitzant menys en la preparació per a la prova MIR, i introduir formació en comunicació, bioètica, coneixements humanístics i gestió clínica.
En relació amb la formació MIR, els metges consideren oportú debatre sobre la introducció de la formació comuna per especialitats afins durant els primers anys per afavorir la "multidisciplinarietat" dels professionals.
Segons Padrós, el congrés s'ha convocat perquè es donen circumstàncies des del punt de vista sociològic: l'augment de l'esperança de vida, el canvi de paradigma del pacient --cada vegada més informat--, la utilització de les noves tecnologies en el diagnòstic i la comunicació, entre d'altres.
DECLARACIÓ DE GIRONA
Els facultatius han plasmat les quatre ponències aprovades en la 'Declaració de Girona' --aprovada pel 97% dels participants--, en què els metges es comprometen a acompanyar a les persones sobretot en les situacions de final de vida, i es reafirmen en valors com l'"honestedat, el compromís, l'altruisme i la integritat".
També defensen models organitzatius que garanteixin la continuïtat, la qualitat i la seguretat en l'atenció a les persones i que facilitin la col·laboració entre professionals, centres i àmbits assistencials, a més d'afavorir la investigació i la innovació.
Advoquen per la feina en equips multidisciplinaris per donar una "resposta integral" a les persones i els canvis socials i tecnològics que hi haurà i es comprometen a mantenir actualitzat el Codi de Deontologia davant de dilemes que plantegin la societat, la ciència i la tecnologia.
"Ens exigim mantenir l'excel·lència al llarg de la nostra vida professional", afirmen els metges, motiu pel qual prometen formar-se de manera continuada i acreditar periòdicament la seva competència, i també asseguren que vetllaran perquè la formació dels futurs mèdics sigui excel·lent i incorpori l'ètica, la comunicació, la salut global i la gestió clínica.
Volen decidir amb autonomia i participar de manera més activa en la gestió dels centres sanitaris; exercir en entorns que promoguin la qualitat de la pràctica mèdica, i "renovar el compromís amb la ciutadania i amb el país per construir junts la professió del futur al servei de les persones".
El congrés ha comptat amb la presència de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la prima del Govern, Llanos de Luna, i el conseller de Salut, Toni Comín, entre d'altres autoritats.
