BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
Un estudi de la Unitat de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB) ha confirmat la hipòtesi de la paleontologia humana que els homínids, els avantpassats més remots del homo sapiens, tenien una "dieta variada" durant el període del Pleistocè en el seu hàbitat a l'Àfrica oriental.
En un comunicat aquest dijous, la UB ha explicat que la investigació ha revelat que fa sis milions d'anys els homínids van començar a explotar "recursos alimentaris en ambients molt diversos" després de la separació del llinatge del ximpanzé, i ha assegurat que descobrir el procés alimentari és important perquè defineix les adaptacions anatòmiques de l'esquelet i de les dents, i això permet saber més sobre els hàbitats dels nostres avantpassats.
Els resultats de la investigació s'han publicat en un article a la revista científica 'Plos One', i el director de l'estudi, el professor Alejandro Pérez, ha afirmat que "el resultat és molt sorprenent, ja que indica que l'espècie més antiga hauria tingut una dieta més especialitzada que la més recent, quan el més esperable seria tot just al contrari", segons recull el comunicat.
Aquesta dieta consistia a afegir el consum de fruits madurs i plantes procedents de boscos més frondosos que la sabana oberta a una alimentació que fins ara es creia que es basava en llavors i grans, i el treball planteja nous dubtes per a la comunitat científica com la dieta suposadament basada en fruits dels homíninds més antics o la hipotètica dieta dura de dues espècies de parantrops.
"L'alimentació tan variada dels nostres ancestres demostra que la supervivència en ambients tan canviants del Pleistocè mitjà a Àfrica va forçar una gran especialització en l'explotació dels recursos per evitar competir amb altres espècies de primats que van viure en els mateixos ambients", ha destacat Pérez.
