BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha permès conèixer l'estrès per sequera dels arbres catalans a escala regional: utilitzant dades del terra i la vegetació dels inventaris forestals espanyols, han desenvolupat i validat un model matemàtic que permet obtenir prediccions fiables dels canvis d'humitat.
Això permet anticipar i mitigar els efectes de la sequera o estrès hídric, que es produeix quan els arbres necessiten més aigua que la disponible durant un període determinat de temps, i afavorir la salut dels boscos, ha explicat el CTFC aquest dijous en un comunicat.
El model es basa en l'equilibri diari que existeix entre els processos que aporten aigua a terra i els que n'extreuen, i permet --després d'introduir les dades-- simular la competició de diferents espècies de plantes per als recursos locals d'aigua, ja que cadascuna disposa d'estratègies diferents.
ESTRATÈGIES REGIONALS
Combinat amb dades meteorològiques, el model permet anticipar-se al lloc, el moment i el tipus d'espècies que es veuran afectades per la sequera, per tal d'identificar les àrees altament vulnerables als seus impactes, així com fer estratègies regionals, i no només locals.
L'estudi se centra en l'estrès per sequera dels boscos de Catalunya, una regió amb el 60% de la superfície coberta per boscos i matolls, sobre la qual els investigadors van poder caracteritzar la variació espacial i temporal de la quantitat de fulles i arbres i la distribució de les arrels, dos factors claus en l'estrès hídric, amb dades d'inventaris de l'Estat espanyol del 1990 i el 2010.
ABANDONAMENT RURAL
Ha liderat l'estudi l'investigador Miquel de Cáceres, del grup Center for Mediterranean Forest Research (Cemfor) del CTFC, que ha assenyalat que l'augment de l'estrès per sequera "ve donat més pel creixement del bosc que per les condicions climàtiques".
"Aquest creixement és a causa de la densificació dels boscos com a resultat de l'abandonament rural i la disminució de la gestió forestal", ha destacat.
La coberta dels boscos del nord-oest de la conca mediterrània està en augment, des de mitjans del segle XX, pel progressiu abandonament de les zones rurals, per la qual cosa els investigadors han recomanat considerar l'estructura del bosc a l'hora d'avaluar els patrons d'estrès hídric.
