MADRID, 2 ago. (EUROPA PRESS) -
Un estudi fet per un grup d'investigadors del Servei de Medicina de la Reproducció del Centre Salut de la Dona Dexeus de Barcelona ha mostrat que acumular ovòcits eleva al 60% les possibilitats d'obtenir embrions viables per aconseguir l'embaràs.
Per tant, és una "bona estratègia" per a aquelles dones que poden beneficiar-se del diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) i la fecundació in vitro (FIV) i presenten una baixa resposta al tractament d'estimulació ovàrica, ja que després de dos o tres tractaments d'estimulació successius les seves possibilitats d'èxit (tant en el nombre d'embrions obtinguts que es poden transferir com en la taxa d'embaràs) són equiparables a les de les dones que responen bé al tractament hormonal i, per tant, només realitzen un cicle d'estimulació.
L'objectiu del treball, liderat per cap del servei de Medicina de la Reproducció de Salut de la Dona Dexeus, Buenaventura Coroleu, i publicat en la revista 'Gynecological Endocrinology', ha estat avaluar si existien diferències en la taxa d'embaràs en dones que requereixen un DGP comparant dos subgrups: Les que responen bé i a la primera al tractament d'estimulació ovàrica, i les que han de repetir-lo perquè no produeixen suficients ovòcits per cicle per al DGP.
METODOLOGIA DE L'ESTUDI
Per poder fer el DGP es necessita disposar, com a mínim, de 10 o més ovòcits per pacient. Per a això, i al llarg de quatre anys (gener 2011-juliol 2014) es va realitzar el seguiment d'un total de 188 dones en les quals estava indicat fer el DGP i/o FIV per diverses causes: Alta possibilitat de presentar embrions amb alteracions genètiques per edat materna avançada, detecció d'un problema de fertilitat masculí sever en la parella, avortaments espontanis de repetició en anteriors embarassos i/o fracassos previs d'implantació d'embrions.
D'acord amb les dades del Centre de Salut de la Dona Dexeus, la taxa d'embaràs per cicle en FIV amb òvuls propis oscil·la entre un 45,1% en dones menors de 38 anys i un 28,9 % en dones més grans d'aquesta edat.
En aquest sentit, les pacients es van classificar en dos grups: un primer grup de 76 dones que van realitzar un únic cicle d'estimulació ovàrica perquè van respondre bé al tractament, i un segon grup de 112 dones que presentaven una resposta ovàrica insuficient i van realitzar dos o tres cicles successius d'estimulació durant un període de 6 a 8 mesos.
Els resultats han revelat que després de fer dos o tres cicles successius d'estimulació ovàrica les pacients que presentaven una resposta baixa al tractament hormonal van obtenir resultats equiparables a les que van respondre bé al tractament a la primera, ja que no es van detectar diferències significatives entre els subgrups de dones que van realitzar un, dos o tres cicles d'estimulació ovàrica ni en la taxa de transferència d'embrions, que va ser d'un 59,6%, 56,8% i 60%, respectivament, ni en la taxa d'embaràs per pacient, que va ser d'un 36,8%, 34,9% i 31%, respectivament.
"Establir un protocol d'actuació individualitzat en aquests casos podria ser útil per evitar l'ansietat i reduir la taxa d'abandonaments que es produeixen per la sensació de fracàs, així com per augmentar el nombre de dones que completen el tractament i podrien aconseguir un embaràs", han tancat els investigadors.
