Explica per primera vegada que la supressió d'aquesta proteïna produeix lesions a l'ADN
BARCELONA, 18 ago. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), liderats per Ferran Azorín, han descobert perquè la proteïna histona 1 --la més desconeguda de les cinc histones existents-- és un protector principal de l'estabilitat del genoma i una proteïna vital per a l'organisme, ja que la seva supressió produeix lesions a l'ADN, ha publicat la revista 'Nature Communications'.
Azorín, també professor d'Investigació del CSIC i cap del grup d'Estructura i Funció de la Cromatina, ha remarcat que la histona 1 és un element constitutiu de la cromatina --la forma en què s'empaqueta l'ADN dins el nucli cel·lular per l'acció de les histones--, mentre que de la resta d'histones sí que se'n coneix per exemple els enzims que les modifiquen, les funcions i com es regulen.
Les histones són proteïnes principals en la regulació de l'expressió dels gens, i l'estudi explica per primera vegada que la supressió de la histona 1 produeix dany cel·lular i inestabilitat genòmica --lesionis en l'ADN--.
El descontrol en una zona habitualment reprimida de la cromatina, anomenada heterocromatina, genera que es transcrigui informació genètica impròpia, que dona lloc a què s'acumulin en la cromatina híbrids d'ADN i ARN, els anomenats R-loops, que són letals.
"Quan es desregula l'heterocromatina els desastres són molt grans", ha subratllat el codirector de l'estudi i investigador associat del grup, Jordi Bernués, mentre que l'equip també ha observat que en presència d'histona 1 aquests problemes no es generen encara que l'heterocromatina s'expressi, ha explicat l'IRB en un comunicat.
La funció de la histona 1 no és només de repressió, sinó que també col·labora activament en l'eliminació dels R-loops, però es desconeix com ho sap: "Això és el que volem investigar, el mecanisme, com la histona 1 està evitant que causi destrosses", ha explicat l'estudiant de doctorat de l'IRB Barcelona, Anna Casas-Lamesa, co-primera autora d'aquest article juntament amb Aleix Bayona-Feliu.
La mosca del vinagre Drosophila melanogaster ha estat clau per estudiar-ne les funcions; els científics van eliminar la histona 1 de l'estructura precursora de les ales d'aquests insectes, i van observar que la mosca naixia viva, però sense ales, per la qual cosa aquesta eliminació provocava la mort de totes les cèl·lules precursores del teixit --si l'eliminen de tota la mosca, l'embrió es mor--.
Una anàlisi estadística d'expressió gènica va permetre desmentir una primera hipòtesi sostinguda al llarg del temps: que la histona 1 era un repressor global de l'expressió.
"L'efecte de treure la histona 1 en l'expressió gènica és molt feble", ha indicat Bernués, mentre que Azorín ha afegit que la seva supressió canvia l'expressió de només un 5% dels gens, per la qual cosa no és un gran regulador de la transcripció.
Bernués ha recalcat que l'estudi ha permès relacionar la inestabilitat genòmica amb la formació descontrolada de R-loops per la falta de la histona 1, la qual cosa és "completament nou".
CÈL·LULES TUMORALS
Experiments preliminars en cèl·lules tumorals en cultiu confirmen que la inestabilitat genòmica que presenten aquestes cèl·lules és fruit, en part, d'una deficiència d'histona 1, encara que és necessari aprofundir més a conèixer aquesta histona, han coincidit els científics.
Aquest estudi ha comptat amb fons del Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través de fons europeus Feder, i de la Generalitat.
